EDITORIAL
Sentit comú a la justícia
La reforma del sistema judicial és urgent per evitar disfuncions, endarreriments i promocions internes sense garanties
El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, va posar ahir damunt la taula una reivindicació de sentit comú que, tanmateix, no està recollida a la normativa: que cap magistrat pugui aspirar a una promoció interna si arrossega feina pendent. El plantejament, formulat durant el jurament de dues magistrades al Tribunal Superior, apel·la a la responsabilitat individual, però també a les mancances estructurals d’un sistema judicial que arrossega disfuncions de fa temps. Rossell va ser clar a l’hora de denunciar que la reforma del 2014 va deixar buits competencials i indefinicions que impedeixen delimitar amb claredat qui fa què dins l’estructura judicial, i va alertar que això genera confusió i entorpeix els processos interns, com ara les promocions o la cobertura de vacants. L’exemple del trasllat de personal entre òrgans –“vestir un sant per desvestir-ne un altre”– il·lustra perfectament la fragilitat d’un sistema en què cada moviment pot tensar tota la cadena de funcionament. En aquest context, és especialment rellevant que el CSJ estigui treballant en una proposta de reforma legislativa per corregir aquests desequilibris, amb l’horitzó fixat en el 2027. Que el Govern hi estigui alineat i mantingui contacte permanent amb el CSJ a través dels ministeris implicats és una bona notícia, però no hauria de diluir la urgència de les reformes. Les jubilacions previstes de tres magistrats de Corts i el trasllat d’una fiscal al Tribunal Superior obligaran a reordenar el mapa judicial, i ho faran en un moment en què el sistema ja està tensionat. Rossell va deixar clar que la nova junta del CSJ ha instaurat una planificació de recursos humans que abans no existia, fet que sorprèn negativament. Que un òrgan tan sensible com el judicial no comptés amb un estudi previ de jubilacions revela una manca de previsió incompatible amb el bon govern institucional. L’estabilitat de la justícia no pot dependre de pedaços ni de l’esperit improvisador dels que n’assumeixen la direcció, sinó d’una planificació rigorosa i d’un marc normatiu clar i operatiu que garanteixi el servei al ciutadà.