Accés a la nacionalitat

El compromís d’Andorra amb l’equilibri entre la tradició institucional i l’adaptació a les demandes socials del segle XXI es posa de manifest amb l’anunci de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat. El canvi permetrà als residents acumular anys de residència encara que hagin hagut de marxar temporalment, sempre que en els darrers tres o cinc anys ho hagin fet de manera ininterrompuda. És una mesura que corregeix situacions injustes i dona resposta a la realitat de moltes persones arrelades al país, però penalitzades per absències puntuals. Es manté, això sí, el requisit dels 20 anys de residència per accedir a la nacionalitat, així com les condicions específiques per a cònjuges i per als que han fet tota l’escolarització al Principat. Aquesta flexibilització es fa sense obrir la porta a la doble nacionalitat, un debat que el cap de Govern va tancar amb l’argument que fer-ho buidaria de sentit la condició de ciutadà andorrà. Xavier Espot va defensar aquestes posicions davant el Consell d’Europa en un discurs en què també va posar en valor la història de convivència pacífica del país. En un moment de tensió internacional, marcat per la guerra d’Ucraïna i l’amenaça a les democràcies, Andorra reivindica la seva vocació de diàleg i cooperació multilateral. Espot va presentar el país com un exemple de pau i compromís amb valors europeus com la justícia, la dignitat i la democràcia. No va defugir tampoc qüestions delicades, com l’avortament. Va admetre les dificultats institucionals que representa el tema, especialment pel que fa al Coprincipat episcopal, però va assegurar que abans de finalitzar la legislatura es despenalitzarà l’avortament a través d’una fórmula creativa. La intenció és que les dones puguin accedir a aquest dret fora del territori, però amb suport institucional. Tot plegat, indica la voluntat del Govern de continuar avançant cap a una societat més justa i inclusiva, sense trencar els equilibris institucionals que defineixen l’estructura política del país. És un exercici de pragmatisme que busca donar resposta a les necessitats reals dels ciutadans en un context de profundes transformacions globals.