A colònies es viu en andorrà

El telèfon d’AINA en aquests dies d’inscripcions a les colònies i als campaments no té aturador. M’acaba de trucar una mare per preguntar-me què fan els nens i les nenes durant els 13 dies de colònies. La dona em parla en castellà. Li pregunto si telefona des d’Espanya. Continua parlant en castellà: “Hace veinte años que resido en Andorra”, em respon.

La resposta em fa fàcil l’explicació. A les colònies i als campaments d’AINA el que es fa és viure en andorrà. L’obra social és sostinguda per dos pilars vertebrals. Un és la natura. Caminem pels senders que duen als llacs i als cims d’Andorra. L’altre pilar és el cançoner. Gràcies a les cançons conreem el llenguatge, la història, les tradicions i la Virtus Unita Fortior d’Andorra. Els dos pilars sostenen la casa amb els tallers per desvelar la creativitat, els jocs i les gimcanes per descobrir i gaudir del patrimoni andorrà i les institucions andorranes. Fins i tot els síndics Carles i Aurora se sumen al projecte. Han creat el taller “Soc conseller”. I el dirigeixen. La mainada viu en una casa on convivència andorrana vol dir colònies!

Succeí fa onze anys. Ho tinc present com si fos ahir. La companyia d’assegurances on AINA assegura des de 1976 els infants i monitors de colònies tenia dins l’equip una dona de fer feines del Perú. Treballava amb un posat trist que preocupava les companyes. Tenia una filla que es quedà al Perú. Treballava més hores que no té el dia per enviar-li diners. La bona mare la plorava cada dia. Una de les noies de l’oficina em demanà si acolliria la Lupe a les colònies. Òbviament li vaig donar una de les places que guardo a cada torn per a infants febles. Entre tots els treballadors pagaren el viatge de la Lupe del Perú a Andorra. En arribar a les Valls, pujà directament a AINA.

El segon diumenge del torn, darrer dia de colònies, és el dia que les mares i els pares fan colònies amb els fills i filles. La primera que arribà a AINA fou la mare de la Lupe acompanyada d’una de les noies de l’oficina. Els ainistes exposen les seves obres d’art dels tallers per ser admirades per la família. Seguidament van a l’església parroquial de Canillo per compartir amb les mares i els pares la missa dominical. Gràcies als cants i a les guitarres dels monitors, tothom viu la missa de colònies. De nou a AINA, els ainistes canten per a tots els convidats al dinar. L’espai verd de la casa AINA és el millor escenari per al concert. La mare de la Lupe quedà palplantada en veure que la seva filla cantava en català, diu gràcies abraçada a la seva monitora. La mare em regalà una afectuosa abraçada que va deixar un pregon solc al meu cor.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, després de posar-nos d’acord sobre la guia dels mesos de juliol i agost a l’església romànica de Sant Joan de Caselles, em pregunta sobre com treballem la llengua catalana a les colònies. Li comento: fer colònies i campaments des del voluntariat és treballar a favor de la nostra Andorra, de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. És un deure sagrat per al mossèn conversar amb els infants sobre el dia i contar una llegenda o paràbola com a bona nit. El bona nit amb els monitors consisteix a respondre en dues línies a una pregunta del mossèn. Una activitat diària que fa que al final de l’estiu la meva professora Laura Casanovas exclami: “Redacten molt bé aquests joves!”. AINA fa que els monitors i les monitores esdevinguin uns bons referents amb els seu llenguatge, la seva bona actitud i amb l’acompanyament de la seva patrulla.

L’amiga Queralt Cortina, membre de la Junta Directiva del Grup Colònies a Borredà, Tècnica de Joventut del Consell Comarcal del Berguedà, ha reservat AINA per celebrar-hi l’inici del curs de les Noces d’Or de la creació de l’Associació de lleure de Berga i comarca, l’any 1976. És el mateix any, el mateix, que el Casal Sant Serni obrí les portes a les Colònies Populars de Canillo, avui AINA. També l’estiu de 1976. Andorra i Berga diem en paraules de la Queralt: “Fer voluntariat en l’educació en el lleure amb els infants i joves és treballar a favor de la nostra llengua i del nostre país, que volem lliure i amb persones bones i de profit, però sense perdre la nostra identitat que tant ens caracteritza i l’arrelament als nostres pobles, al nostre país”.

Els de Borredà diuen: “A Colònies es viu i es parla en català”. I els d’AINA proclamem: “A Colònies i a Campaments CAINA i TAMARROS es viu i es parla en andorrà”. Avui, Festa de la Pasqua de l’Esperit, la Pentecosta, els apòstols parlaven la seva llengua i els entenia tothom. Parlaven la llengua de l’Amor, de l’entusiasme, de la Unitat dins la diversitat.