Pere Vandellós: “El teletreball es basa en el binomi de confiança i responsabilitat ”

Pere Vandellós i José Antonio Ballarín són dos nòmades digitals. Plegats van fundar la consultora Clevertask el 2013. Vandellós dirigeix l’empresa des de l’oficina andorrana, que ja dona feina a una desena de treballadors, mentre que Ballarín hi continua com a assessor. La consultora, que ara forma part del potent grup Alten, treballa per a grans empreses espanyoles com CaixaBank, Grifols o LaLiga. També a Andorra s’han fet un lloc com a proveïdors de bancs, institucions i parapúbliques. “Hem vetllat per fer de Clevertask una empresa andorrana que treballa i aporta valor per a Andorra. I el sector ho ha percebut”, assenyala Vandellós, que respon al gruix de l’entrevista amb el suport de Ballarín.

Quins són els bàsics a l’hora de treballar remotament?

Tenim un model híbrid, quasi a parts iguals d’oficina, amb llibertat horària i conciliació familiar, i teletreball. La tecnologia garanteix l’ús de les eines al marge d’on siguis. La deslocalització també obliga a treballar més la ciberseguretat, un element bàsic, sobretot quan gestiones dades crítiques. Però el més important és el canvi de mentalitat.

En quin sentit?

Cal una transformació cultural. S’han d’aplicar metodologies adaptades al treball remot d’incentivació i motivació i de planificació i control. Venim d’un model on el que comptava era el nombre d’hores i passem a un altre basat en resultats, a partir del binomi: responsabilitat de l’empleat i confiança de l’empleador.

Què aporta a l’empresa?

Que l’empleat tingui flexibilitat i pugui conciliar millor la satisfacció i motivació i repercuteix positivament en els resultats. A més, ens permet tenir accés a professionals i experts que treballen des de milers de quilòmetres de distància.

Com seran els llocs de treball del futur?

Més automatitzats. Les feines de poc valor afegit s’automatitzaran i seran substituïdes per la robòtica i la intel·ligència artificial (IA). El model de treball canviarà de manera sobtada.

Ballarín: Desapareixeran treballs i n’apareixeran de nous. El repte serà formar-nos i adaptar-nos-hi. Amb l’eliminació de les feines més repetitives per les de més valor afegit, augmenta la dignificació del treball humà.

Quines competències seran necessàries?

Les relacionades amb els àmbits de la digitalització. En un entorn col·laboratiu i globalitzat també són importants les habilitats relacionals, així com l’aprenentatge de l’idioma i la formació continuada en el que s’anomena Steam (acrònim anglès per designar ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtica). Jo hi afegiria l’ètica.

El teixit andorrà és de petites empreses. Té sentit parlar de l’ús de dades o d’IA?

Totes les empreses poden obtenir benefici de la inversió en analítica de dades o IA i, de manera més genèrica, de la transformació digital.

No són solucions molt cares?

Ballarín: Clarament, no. La diferència entre cost i beneficis és abismal.

A què ajuda la IA a un negoci?

A reduir costos amb l’automatització i a potenciar l’ARPU, la despesa total d’un client, gràcies a la personalització de productes en funció del seu comportament.

En quins sectors té sentit apostar per les dades o la IA? En qualsevol. La presa de decisions sobre la base de dades serà clau. I les empreses amb més històric podran obtenir major retorn. El Machine Learning aporta ja una gran innovació en diverses indústries i dona peu a assistents virtuals, recomanacions a l’usuari i ciberseguretat bancària per detectar fraus en targetes de crèdit. Quant a la IA, ja es parla que en una dècada superarà els humans en tasques com la traducció, l’educació o la conducció autònoma.

Hi ha empreses del país que ja han començat a treballar-hi? L’analítica de dades s’està treballant encara de forma incipient a la banca, per evitar frau, blanqueig de capitals, analitzar riscos... Han començat per emmagatzemar i després per aplicar estratègies de BI i és el pas previ.