Seguretat amb el patinet

Els usuaris veuen més que necessària una regulació

Seguretat amb el patinet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Durant els darrers anys, els patinets elèctrics han irromput amb força a les àrees urbanes. En molt poc temps s’han convertit en una revolucionària manera de mobilitat alternativa, especialment per a desplaçaments curts. No hi ha cap dubte sobre quins són els seus avantatges: són ràpids, còmodes d’utilitzar, portar i guardar, no requereixen esforç físic, no són gaire cars –comparat amb altres vehicles de motor–, eviten els embussos, no contaminen i tenen un cost de manteniment molt baix. La principal problemàtica derivada d’aquests dispositius és la manca d’una normativa específica a Andorra. Un buit legal que aviat es veurà cobert amb la nova llei del Codi de la circulació, actualment a tràmit parlamentari, que farà especial èmfasi tant en els patinets en particular com en la resta de vehicles de mobilitat personal (VMP) en general. Així, regularà aspectes com l’edat mínima d’utilització –l’esborrany la fixa en 16 anys–, l’obligatorietat d’utilitzar casc o la prohibició de circular per espais reservats exclusivament per a vianants.

Tant usuaris com professionals del sector creuen que aquesta nova legislació és més que necessària. “Com abans entri en vigor la normativa, menys accidents hi haurà”, apunta David Belsa, responsable de la botiga especialitzada DBM Bikes. En la seva opinió, “cal aclarir molt bé per on poden circular i per on no i, sobretot, prohibir-los als llocs amb major afluència de vianants. Això evitaria molts ensurts”, afegeix. De fet, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella ja han vetat en dues respectives ordinacions la seva utilització a les voravies, àrees per a vianants i a tot l’eix de Vivand. “Només si la vorera és prou ampla com, per exemple, a la zona del passeig del riu té sentit que s’hi pugui circular amb patinet”, indica Belsa. “El lloc d’aquests vehicles hauria de ser la calçada, però també caldria formar els usuaris, sobretot els més joves, en les normes bàsiques del Codi de circulació”. Belsa considera que “cal buscar un equilibri que garanteixi la seguretat del vianant, però també la dels mateixos conductors dels patinets”. A Andorra, l’ús dels VMP es concentra sobretot a les par­ròquies centrals. “Per als desplaçaments curts en terreny pla és un sistema molt còmode, però impensable per accedir a determinades zones del país”, assenyala Belsa. La majoria dels seus clients busquen aparells “que tinguin força autonomia i rodes resistents”. Admet que després d’un boom inicial, “la venda ha caigut una mica”, però que, al mateix temps, també hi ha moltes persones que s’han mantingut fidels a aquest sistema de transport.

Aquest és el cas de l’Òscar Gil, un jove resident de la capital de 29 anys que el fa servir en els seus desplaçaments habituals. “Visc a Santa Coloma i treballo a Prada Ramon. Abans sempre agafava el cotxe, però des que fa tres anys em vaig comprar el patinet sempre l’utilitzo per anar a la feina. És molt més pràctic per al dia a dia”. L’Òscar reconeix que “al principi se’m va fer estrany circular d’aquesta forma”, però que de mica en mica es va anar acostumant a un sistema de transport que era “totalment nou per a mi”. Creu que el nou Codi circulatori “ajudarà a resoldre moltes qüestions”, tot i que “el més lògic quan no hi ha una llei és aplicar el sentit comú: no passar-se amb la velocitat, respectar els espais de vianants i estar molt atent als cotxes”. La Marina Pueyo, escaldenca de 35 anys, va comprar-se el patinet fa gairebé dos anys i des del primer moment va ser conscient que “això no és una joguina. Al contrari, patir un accident et pot sortir molt car, perquè vas molt desprotegida”. Per aquest motiu no entén molta gent que circula “de qualsevol manera i per qualsevol lloc. Un patinet és un vehicle i calen unes normes bàsiques d’utilització”. La mateixa opinió és compartida pel Josep Moreno, usuari de patinet elèctric des de començament d’aquest any. “Com a vianant em molesta molt que hi hagi patinets circulant per la vorera”, de manera que “quan vaig en patinet em poso en la seva pell i evito sempre les zones de vianants”. Ara bé, també demana respecte per part dels conductors de cotxes. “De la mateixa manera que els ciclistes o les persones que van en motos petites, som vulnerables”. I espera que amb el nou Codi de circulació “tot això quedi aclarit”.

La normativa als països veïns

Actualment França només permet la circulació de vehicles de dues rodes per la vorera si tenen una velocitat màxima de 6 km/h. Els que circulen fins a 25 km/h són relegats als carrils bici. A Espanya està totalment prohibit circular per les voravies, la velocitat màxima és de 25 km/h i recentment s’ha establert l’obligatorietat de disposar d’un certificat de circulació. Aquesta figura, però, no començarà a implementar-se fins al primer trimestre de 2023, com a molt aviat.

tracking