x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Tema de la setmana - 7 DIES

El dret a desconnectar

El teletreball fa més difícil establir límits horaris
Més hores de feina no és sinònim de més productivitat.

El dret a desconnectar

Més hores de feina no és sinònim de més productivitat.

Actualitzada 06/04/2021 a les 20:17
Es coneix com a desconnexió digital el dret dels treballadors d’una empresa a no contestar a trucades, correus electrònics, missatges de WhatsApp o qualsevol altre tipus de comunicació amb els seus caps o companys de feina fora del l’horari laboral. Consisteix, bàsicament, a respectar el temps de descans, els permisos i les vacances dels empleats quan no són a la feina. Si aquest aspecte és relativament fàcil de complir quan realitzem les nostres tasques presencialment en un despatx, la situació es complica en temps de teletreball: quan tenim l’oficina a casa, la frontera entre el temps de feina i el temps de descans es difumina, i aleshores és molt més difícil que un treballador vegi reconegut aquest dret a desconnectar.

“A la meva feina hem establert diversos torns: unes setmanes uns fan teletreball i els altres treball presencial, i ens ho anem combinant”, explica la Marta (nom fictici), treballadora d’una assessoria. “Sempre acabes fent més hores quan treballes des de casa, perquè ho vulguis o no a l’oficina estàs més subjecta a uns horaris i a unes rutines. A casa no pots deixar d’atendre determinades obligacions, especialment quan un client et truca per una cosa urgent”, afegeix.

En tot cas, els experts recomanen establir uns límits i fixar amb l’empresa uns horaris de treball fora dels quals l’empleat no podrà ser molestat. “No podem estar connectats al 100%, perquè si no fem l’exercici de marcar-nos unes determinades hores de descans cada dia la nostra productivitat es veurà ressentida”, alerta el psicòleg Tomàs Navarro. “Està demostrat que treballar més temps no és sinònim de treballar millor, ja que la qualitat de la nostra feina es veurà afectada si no dediquem prou temps a desconnectar”, puntualitza.

Navarro afirma que és normal que un treballador se senti pressionat en aquest context. “Si no contesta a una determinada trucada o no respon a tal correu fora de les hores de feina, pot pensar que perdrà el lloc de treball. Per això és important arribar a un acord amb els caps. Si a la feina tenim uns horaris, per què no quan treballem des de casa?” A més, el psicòleg considera que aquesta regla hauria de servir per a tothom. “Que un company sigui addicte a la feina i s’hi passi les 24 hores del dia perquè no té vida fora de l’oficina no vol dir que la resta hagi de fer el mateix.” I insisteix que “més presencialisme no és sinònim de millors resultats. Hem d’aprendre a treballar més per objectius que per hores que passem davant de l’ordinador: si has fet bé la teva feina i has necessitat sis hores en lloc de vuit per dur-la a terme, perfecte. Hi ha qui treballa deu hores al dia i produeix molt menys”.

El fet de no respectar la desconnexió digital no només pot tenir efectes sobre la qualitat de la nostra feina, sinó també sobre la nostra salut. “Els casos d’ansietat, estrès o fatiga crònica són habituals”, explica Àlex Garcia, tècnic en prevenció de riscos laborals d’Unida Qualitat i Prevenció, que agrega que “cada vegada més empreses encarreguen estudis de riscos psicosocials per saber quin és l’impacte del teletreball”. Una conclusió és clara: “La tecnologia soluciona molts problemes, però amb ella resulta molt més fàcil estar enganxat a la feina.”

L’especialista recomana “pactar uns horaris amb l’empresa, que es poden ajustar en funció de cada cas: potser alguns treballadors prefereixen concentrar l’activitat al matí per poder conciliar millor la vida familiar i laboral, mentre que d’altres potser són més productius a la tarda o nit i tenen predilecció per aquesta franja. L’important és que puguem fer la nostra feina amb normalitat, i que en arribar a determinada hora puguem desconnectar l’ordinador i el telèfon sense cap preocupació”.

Al seu parer, “si la pandèmia ha fet que moltes empreses hagin apostat pel teletreball”, també és important “que aquesta nova modalitat es dugui bé a la pràctica”. El Codi de relacions laborals regula, de fet, la fórmula del treball a distància, i estableix, entre altres qüestions, que s’ha d’arribar a acords sobre la durada de la jornada laboral o les franges horàries en què l’empresari pot contactar amb el treballador. A la pràctica, però, no sempre es compleixen. Per això, Garcia advoca perquè se li doni a la feina des de casa, i més concretament a la desconnexió digital, “la importància i el valor que realment té”.
 
Cap a una regulació europea
El Parlament Europeu va demanar a principi d’aquest any a la Comissió Europea que reguli el dret a la desconnexió digital dels treballadors, ja que la disponibilitat laboral permanent “afecta la salut física i mental”. La resolució, que va tirar endavant amb 472 vots a favor, 126 en contra i 83 abstencions, recull una sèrie de recomanacions per elaborar una directiva sobre la qüestió.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts