x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

Quan tot està connectat

La internet de les coses comunica objectes entre si i es calcula que l’any 2025 hi haurà 21.000 milions d’IoT
La internet de les coses comunica objectes entre si

Quan tot està connectat

La internet de les coses comunica objectes entre si

Neveres intel·ligents

Quan tot està connectat

Neveres intel·ligents

Actualitzada 10/01/2020 a les 19:33
És un concepte del qual quasi tothom ha sentit a parlar però que pocs entenen. La internet de les coses, també coneguda amb les sigles IoT, de l’anglès Internet of Things, és arreu, tot i ser invisible. “Avui en dia aquells que es connecten a internet són les persones, per fer les consultes necessàries. Amb la internet de les coses són els dispositius intel·ligents els que es connecten entre si i envien informació sense que hagi d’intervenir cap persona”, explica Jordi Ubach, responsable d’IoT d’Andorra Telecom. La internet de les coses, per tant, és allò que permet que, si un lladre entra a casa, l’alarma el detecti i truqui directament a la policia, o que una persona rebi al mòbil un registre del pols o el nombre de passes que ha fet avui gràcies al rellotge intel·ligent que du al canell. I és que tenir objectes connectats entre si és una situació cada vegada més comuna. De fet, un estudi de l’empresa IoT Analytics ha registrat que actualment 8.300 milions de dispositius connectats dels 19.400 milions que hi ha a tot el món són de la internet de les coses. Perquè amb l’avenç de les noves tecnologies apareixen elements quotidians IoT, com robots aspiradors que s’engeguen i fan un mapa de les habitacions que hi ha a la llar perquè l’usuari pugui saber a través del mòbil quines zones està netejant, o neveres intel·ligents que tenen càmeres perquè el propietari pugui veure el contingut del frigorífic si està fora de casa i/o aquest l’avisi quan un producte s’està esgotant o ha caducat. “Són dispositius que també informen d’un problema o d’un comportament anormal”, detalla Ubach.

El fet que els objectes estiguin interconnectats a través de la xarxa implica cert alliberament de temps, però també haver d’estar alerta en tot moment per si de cas hi ha algun problema. La internet de les coses presenta certs avantatges, sempre que s’utilitzi de manera correcta, com ara la velocitat en l’analítica de les dades, la facilitat de seguiment, i l’estalvi de temps i diners. Tot i així, cal tenir en compte que aquestes noves aplicacions tecnològiques també poden presentar desavantatges, com la compatibilitat –perquè els proveïdors acostumen a crear una connexió pròpia i única–, la complexitat tecnològica, la pèrdua de privacitat i la seguretat, ja que es pot patir un atac informàtic i que tota la informació personal sigui mal utilitzada. “Un dels desavantatges que tenim actualment és que no podem enviar arxius pesants com fotos o imatges, només dades petites i puntuals”, detalla Ubach.
 
El funcionament de la IoT
La internet de les coses funciona gràcies a altres tecnologies sense fil que permeten que els dispositius intel·ligents es connectin entre si. La xarxa Lora, d’Andorra Telecom, funciona a través de sensors que cada cert temps envien informació a un servidor a través de diverses antenes. Aquest recopila les dades rebudes i les fa arribar a una aplicació, on l’usuari les pot consultar.

Interès empresarial
Però la IoT no està destinada únicament a particulars, sinó que és una eina que fan servir moltes empreses i que Andor­ra Telecom ha començat a distribuir a través de la xarxa Lora, que està en prova pilot i que permet monitorar dispositius a temps real, a distància i a baix cost, per optimitzar recursos, incrementar la competitivitat i tenir més eficiència. “Un sensor en una cisterna de gasoil permet que una persona no hagi d’anar cada dos per tres a veure com està, sinó que aquest envia un avís quan es troba al 25% i l’empresa sap que hi ha d’anar”, detalla Ubach. Una altra de les proves que l’entitat ha dut a terme ha estat col·locar un dispositiu en una empresa per saber el nivell de diòxid de carboni que s’hi acumula. “En una sala de treball on hi ha molta gent i on se superen els valors establerts una alarma avisa l’encarregat, que fa l’obertura de finestres”, argumenta el responsable d’Andor­ra Telecom. La IoT sembla que no s’aturarà, ja que, segons l’estudi d’IoT Analytics, l’evolució durant els anys vinents serà exponencial, fins arribar als 21.500 milions de dispositius IoT el 2025.

Ciutats intel·ligents
La implicació directa i imprescindible de les empreses en la internet de les coses també permet que, de mica en mica, els edificis i les ciutats tinguin més autonomia i es converteixin en allò que actualment s’anomena Smart buildings o Smart cities. “Per exemple, que el camió de la brossa passi quan el cubell avisi que està ple o que la il·luminació del carrer s’engegui quan es fa fosc”, detalla Ubach. I és que la connexió de les ciutats amb milions d’objectes intel·ligents és clau per començar a entendre els entorns urbans del segle XXI. Perquè, a qui no li agradaria saber en temps real que hi ha un aparcament lliure al centre d’Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany?
 
Curiositats
Saber si pots anar al lavabo
Alumnes d’una universitat americana van crear una app per saber si el bany de la residència d’estudiants està lliure.

Una teràpia vergonyosa
Soberlink és un alcoholímetre que detecta si una persona en rehabilitació ha begut i ho transmet a tots els contactes.

Que el gat no passi gana
Un alimentador permet que quan l’amo d’un gat estigui fora pugui emetre una ordre perquè es distribueixi el menjar.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts