x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

Tradició nadalenca a queixalades

Els plats estrella són el rall rodó, el cabrit i el pollastre rostit
El menú nadalenc està composat d'aperitius i sopa de primer, carn de segon i torrons de postre

Tradició nadalenca a queixalades

El menú nadalenc està composat d'aperitius i sopa de primer, carn de segon i torrons de postre

Actualitzada 13/12/2019 a les 20:19
Arriben les festes de Nadal, que significa que és temps d’àpats laboriosos i pesants reunits amb la família al voltant d’una taula. Sigui a casa dels pares, els avis o els sogres, o sigui en un restaurant, les taules i els somriures llueixen més que mai. Abans de la nit de Nadal moltes famílies comencen a fer els preparatius per celebrar aquestes dates tan assenyalades, que són el sopar del 24, el dinar de Nadal, el 25, i el dinar de Sant Esteve, el 26 de desembre. Hi ha qui manté la tradició a l’hora de preparar el menú o hi ha qui innova preparant o tastant menjars que surten de la norma. La Teresa Valero, veïna laurediana de 79 anys, explica que el menú a casa seva és el tradicional: aperitius, un bon caldo amb galets i carn d’olla, tall rodó de segon, torrons i bon beure, “el lloc de reunió varia segons el dia, alguns estem a casa meva i d’altres a casa dels fills, però sempre en família”.

El tall rodó és un dels plats tradicionals del Nadal, però no és l’únic: altres són el cabrit, el pollastre rostit a la catalana o els canelons de Sant Esteve. Maria Casal, catalana de 63 anys que viu a Escaldes-Engordany, prepara el pollastre “amb prunes, orellanes i pi-nyons, i em puc estar tres hores a cuinar-lo i per a la sopa, dues o tres més. El 25 anem a dinar a un restaurant, on el menú és el tradicional, així com el primer de gener, i per Sant Esteve compro canelons i trec el que ha sobrat la resta de dies”. Com que es tracta de dies que es reuneix la família entre bon menjar, els aliments abunden i en solen sobrar. Aquest és un dels motius pels quals no li agrada gaire el Nadal a Belén Fernàndez, laurediana de 58 anys, que pensa que “es gasta massa i sobren massa coses, que ens anem menjant al llarg de les següents setmanes per no tirar-les”. A Encamp, la família de Maria Montserrat Torrens, a qui anomenen afectuosament Nona, conserven la tradició de tota la vida, reunint-se “el dia de Nadal, on començo a cuinar el dia abans l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i que no faltin les postres”, que, els més previsors, que han deixat un espai a la panxa, poden gaudir en tota la seva varietat, com les neules, els polvorons o els torrons de tota la vida.

La despesa mínima per a un sol àpat nadalenc és duns 100 euros

Però no tothom segueix el menú i la celebració tradicional, ja que cada casa té la seva forma de funcionar. A casa de Conchi Pérez, encampadana de 51 anys, fan cagar el tió els més petits de la llar el dia de Sant Esteve i no pas el 24, i els plats que preparen de primer surten de la norma: cloïsses a la marinera, gambes, musclos picants o vieires, tot i que de segon, el cabrit al forn no falta mai a taula. “M’agrada molt el Nadal, al contrari que a molta gent. És una manera de tenir gent a casa, bon menjar i decoració, encara que trobo a faltar molts que han marxat, però d’alguna manera els tinc sempre presents”, comenta Pérez. On tampoc tenen un menú tradicional és a casa de Cristina Calvó, laurediana de 60 anys que, tot i fer un pica-pica amb torradetes i anar variant el segon plat cada any, només es reuneixen el 24 i el 31, “tot i que tampoc tenim costum d’anar a un restaurant en aquelles dates, simplement cuinem algunes coses a casa”. El menú que més surt de la norma, però que és molt tradicional a la seva terra, és el que explica l’argentina de 35 anys Iliana Antúnez, qui està acostumada a menjar-lo entre gelats i focs artificials. “Els argentins mengem garrí a la brasa, amanida russa o de patates i matambre enrotllat, que és carn embolicada amb pastanaga, ou dur, enciam i salses variades, i de postres, pastís indià, amanida de fruita, pa dolç i sidra per brindar.” La jove comenta que alguns dels ingredients tradicionals que utilitzen costen de trobar aquí, així que el que fan és adaptar el menú com poden amb els ingredients que troben. “També mengem molt gelat, però aquí fa prou fred per passar-ne més”, diu riallera. Un altre menú de Nadal que se segueix al peu de la lletra és el portuguès, el qual, segons exposa Conchi Cuello, veïna d’Andorra la Vella de 43 anys, té tot un procediment, “el 24 fem patates bullides amb bacallà, gall dindi rostit i pop amb patates. I de postres, pa fregit amb canyella i crema de llet, que és com una crema catalana”. La tradició mana que tot el que sobri de l’àpat s’ha de quedar a taula per menjar-ho l’endemà en forma de trinxat per, d’aquesta manera, garantir tenir sort l’any següent.

Sigui quin sigui el menú, tots coincideixen en el fet que cal anar a comprar amb antelació per no trobar aglomeració de gent als supermercats i per evitar la pujada de preus, ja que el cost d’aquests àpats és de per si molt elevat, sent superior als 100 euros. La Maria, que congela els aliments per tenir-los ja a casa, afirma que es poden gastar, ben bé, uns 200 euros per a cinc persones, “entre pica-pica, gambes, pollastre, la pilota...”. Alguns compren una setmana abans i d’altres a principi de mes per assegurar-se que no falti pas res en una època que és tan familiar i esperada com la nadalenca.
 
MENÚ NADALENC

Aperitius i sopa de primer: Els entrants típics són un pica-pica a base de canapès, embotits, formatges i gambes, i un caldo amb galets i carn d’olla (pilota, botifar­ra, cigrons...)

Carn de segon i torrons: El cabrit al forn o el pollastre rostit són, juntament amb els canelons, els bàsics d’una taula nadalenca, on el vi i torrons no hi falten per arrodonir els àpats.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts