x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Tema de la setmana - 7 DIES

L'era de les contrasenyes

L’oblit dels codis pot privar l’usuari de serveis
L'era de les contrasenyes

L'era de les contrasenyes

L'era de les contrasenyes

Actualitzada 25/10/2019 a les 17:30
Tinc unes dotze contrasenyes al cap”, comenta Denis Diéguez, veí d’Andorra la Vella, en fer un ràpid recompte de les claus que utilitza a diari: banc, correu electrònic, xarxes socials i telèfon mòbil, entre d’altres. L’evolució tecnològica dels darrers anys ha digitalitzat les tasques diàries fent necessari l’ús de combinacions per portar a terme accions tan bàsiques com fer la compra, una transferència i fins i tot accedir a l’habitatge. Amb tantes dades confiades a la tecnologia, quines són les recomanacions per tenir unes contrasenyes segures que deixin fora de perill la informació personal? Segons el director de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, Joan Crespo, “les combinacions de les contrasenyes han de contenir entre sis i vuit dígits i s’han de barrejar majúscules i minúscules, així com signes”. Els experts també recomanen canviar les claus que venen donades per a més seguretat dels comptes. Meritxell Riera, veïna de la capital, reconeix que “en algunes ocasions deixo les contrasenyes que m’han donat, però sempre que les modifico mai poso la data de naixement perquè és el primer que miren”. María José Espino, també de la capital, prefereix unes contrasenyes llargues, “fins al punt que em costa recordar-les”. Per contra, Diéguez va patir les conseqüències de tenir una contrasenya de baixa seguretat: “Van accedir al meu telèfon mòbil.” Així mateix, Crespo apunta que “s’ha d’evitar l’ús d’elements deduïbles com són els aniversaris, noms i cognoms”, ja que d’aquesta forma els comptes es tornen més vulnerables i creix la facilitat de ser hackejat. Espino reconeix que utilitza “dades fàcils per a mi com pot ser algun telèfon mòbil, però mai estan relacionades amb el compte per al qual les faig servir”. El director afegeix que “és desaconsellable emprar la mateixa contrasenya per a totes les plataformes que fem servir”, per això és interessant recór­rer a programes dissenyats per a la creació de claus segures. Alguns d’aquests suports són Dashlane, una aplicació que personalitza claus, mitjançant una sèrie de paràmetres com la facilitat per dir-la, llegir-la o el tipus de caràcters que es vol que la integrin (signes, majúscules o minúscules). Una altra opció és Password Generator, una eina per crear contrasenyes difícils d’endevinar però que alhora són fàcils de recordar per a l’usuari. No obstant això, “les combinacions utilitzades amb més freqüència es realitzen amb els primers sis números cardinals”, igualment “s’acostumen a emprar noms i cognoms per a la configuració de claus”, com fa Isidro Martín, veí d’Escaldes, perquè si no “oblido les contrasenyes, encara que sé que és perillós”.

El creixent ús dels dispositius mòbils per consultar els moviments bancaris o realitzar pagaments online ha disparat els ciberatacs. Com es pot evitar? Els experts recomanen descarregar les aplicacions de les entitats de les botigues oficials com ara Google Play per a dispositius amb sistema operatiu Android i App Store per als que funcionin amb iOs. També és important disposar de programes que reforcen la seguretat del sistema, així com tenir actualitzats els dispositius.

Les contrasenyes protegeixen les dades personals, però si la combinació s’oblida, l’usuari es veurà limitat, com li va passar a Riera, qui no podia accedir a Facebook i es va veure obligada a utilitzar l’opció de recordar la contrase­nya: “És una pèrdua de temps, però és l’única manera de recuperar el compte.” En el cas d’Espino el descuit va ser més greu, perquè “havia de fer un pagament i em vaig quedar en blanc”, una situació, afirma, produïda pel massiu ús de contrasenyes, ja que “vaig haver d’esperar a arribar a casa per poder fer la compra”. diu. Tanmateix, la dona rebutja la idea de portar les combinacions a la cartera i per això les anota a l’última pàgina d’una llibreta que guarda a casa, a sobre només “porto una cibertargeta on el banc em fa arribar un codi quan realitzo una compra”, una opció que permet adquirir per internet amb total tranquil·litat. A més, aquest tipus de targetes permet la recàrrega amb tan sols l’import que es té previst gastar. La targeta de coordenades, utilitzada per la majoria de les sucursals, és un dels altres recursos per garantir la seguretat als comptes bancaris. Tot plegat, un bon grapat de consignes que Marta García, veïna d’Andorra la Vella, oblida molt sovint perquè “tinc incomptables claus al cap” i al final “sempre acabo trucant al banc”. Viure a l’era de les contrasenyes suposa haver de recordar desenes de combinacions quan la memòria s’ha cedit a la tecnologia.

MÈTODE SENSE SENTIT
Sota aquest lema treballa el mètode frase-contrasenya, que consisteix a elegir quatre paraules a l’atzar i sense connexió oferint un resultat sense sentit.

UNA ALTRA FORMA DE PROTEGIR
Dicewere treballa en la creació de claus segures mitjançant sèries de cinc números ordinaris associats a paraules, disposen de 7.776 combinacions.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts