x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

La modernització dels llegums

Han canviat a noves formes de consum. La quinoa s'utilitza com a substitut dels llegums
Varietat de llegums

La modernització dels llegums

Varietat de llegums

Actualitzada 08/03/2019 a les 17:08
    Carles Fàbregas Andorra la Vella
Llenties, cigrons, pèsols, mongetes, faves... Durant molts anys aquests productes han estat pilars importants de l’alimentació, però la situació ha canviat. Aquells plats que els avis preparaven per dinar o sopar han deixat pas a les noves tendències com la quinoa o l’espelta. Però, per què s’ha produït aquest gir? La nutricionista Katia Durich considera que el format de prendre’ls n’és un motiu, ja que “això de posar-los en remull i fer-los coure tanta estona ha provocat que el consum hagi disminuït molt els últims anys”. De fet, a l’última enquesta nutricional d’Andorra els llegums formen part, conjuntament amb els fruits secs i el peix, dels aliments menys comprats pels andorrans.

Davant d’aquest context, les indústries del sector dels llegums han entès que han d’ar­ribar al seus consumidors amb productes que s’adaptin a les seves necessitats. Per això estan oferint versions més atractives i molt interessants en l’àmbit nutricional com els xips de llegum, patés vegetals (hummus) o fabricant pasta amb farina de llegums per fer pastes de llenties i cigrons. A més, la nutricionista també creu que aquesta tendència està canviant perquè cada vegada “el veganisme i el flexivegetarianisme estan gua­-nyant més adeptes i la població és conscient que ha de reduir el seu consum de proteïna animal i augmentar el consum de proteïnes vegetals”, que a més resulten més econòmiques que la carn i el peix.

“Abans sempre menjava les típiques llenties i els cigrons, però ara compro més productes com la quinoa. M’és més fàcil i ràpid de cuinar”, comenta l’Elisenda, una compradora habitual d’aquests nous productes. Aquests estan batejats de manera quotidiana amb el nom de superaliments i, segons Durich, “són una moda més dels últims anys per donar més protagonisme a una sèrie de menjar”. Per ella, l’ús d’aquests productes no és miraculós ni imprescindible, perquè el que realment importa “és l’equilibri entre tots i el que t’aporta el seu conjunt”. Un exemple d’aquests productes que més s’utilitzen per substituir els llegums és la quinoa. Aquesta és un cereal ric en proteïna i fibra que sacia molt i resulta interessant en esportistes, però “no té res a envejar als llegums si no és la seva millor digestibilitat”, explica Durich, que també opina que aquest producte ha guanyat aquesta fama “perquè té una composició similar als llegums, que malauradament ja no consumim tant”.

PERFIL DEL CONSUMIDOR
El consum d’aquests nous productes és sobretot habitual entre la gent jove, com ara els casos de l’Adrià Esteban i l’Anna Cia. “Prenc tant quinoa com els llegums de tota la vida, però des de fa cert temps estic menjant una mica més d’aquest anomenat superaliment”, explica ell, mentre que l’Anna diu que “vaig canviant però sí que compro quinoa”. Però sempre hi ha persones que segueixen els costums alimentaris de tota la vida, com l’Imma Benítez. Ella, que és una persona gran, comenta que únicament es familiaritza amb les llenties, les mongetes, els pèsols, els cigrons… “Sempre m’han agradat i no m’he plantejat menjar dels altres, no em criden l’atenció”, explica.

Ara bé, no tots els motius són els mateixos a l’hora de menjar-los. “Estic prenent aquest menjar més aviat per temes de nutrició i salut, hi noto la diferència. Crec que la quinoa és més sana i més digestible”, comenta l’Adrià. Per altre costat, l’Anna no en menja per una qüestió de benestar, sinó pel “seu gust”. També comenta que “no hi troba diferències quant a beneficis de salut entre els uns i els altres”. En el cas de l’Elisenda, en època de voler fer un règim, també substitueix aquests productes perquè els troba “més sans” i no té la “sensació d’estar plena”.

Com a conclusió d’aquests canvis alimentaris, Durich emmarca que “no som prou conscients de la importància que juga la manera de consumir”, ja que hi ha contradiccions en l’alimentació pel fet que “es vol consumir més sa però no es fa a partir del que tenim a prop”. A més, considera que s’ha de tenir més “sentit comú” i deixar “tantes fakes news i instagramers healthy­life que no en tenen ni idea”, i caldria fixar-se més en el que feien els avis, que no tenien tanta informació dels aliments “però en moltes coses de la seva alimentació eren més savis i coherents!”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts