Fer-se costat durant la lactància

Que si el nadó menja menys, que si la quantitat de llet depèn de la grandària de les mames o que si certs tractaments són incompatibles amb l’alletament són alguns dels falsos mites que sovint envolten la lactància materna. “És important desmentir els mites i buscar informació quan tens dubtes sobre la lactància”, assegura Íngrid Blanc. “Sovint el nen plora perquè vol afecte, no perquè tingui gana”, hi afegeix. Ella va acudir a Mamandorra, un grup de suport a la lactància, l’any 2015. “Em va semblar una bona manera de conèixer gent i compartir dubtes.” El grup organitza mensualment activitats relacionades amb la criança a la seu social del comú d’Andorra la Vella.

“Donar el pit a la meva filla no va ser una experiència agradable al principi”, reconeix la Rosa Pallarès. Ella tenia clivelles, unes ferides als mugrons a causa de la lactància. Va acudir a la Lliga de la Llet, a Barcelona, per saber si podia seguir alletant la filla. La resposta va ser positiva i amb el temps va superar el malestar. Ella va ser la impulsora del primer grup de suport a la lactància materna al país l’any 2000 amb l’objectiu de “compartir la meva experiència amb altres mares que tinguessin dubtes”.

“Està comprovat científicament que alletar té beneficis tant per al nadó com per a la mare”, afirma Marta Solà, una de les llevadores que van participar en el grup. La guia de maternitat, del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, apunta que l’alletament matern augmenta les defenses del bebè contra malalties infeccioses i al·lèrgiques. També disminueix les probabilitats d’obesitat i diabetis del lactant. La retracció més ràpida de l’úter i la reducció del risc de patir càncer de mama i ovari en el futur són alguns dels avantatges per a la mare. Tot i això, “no s’ha de sentir frustració si no és possible alletar”. “No voler donar el pit no et fa ser pitjor mare”, afirma Blanc, per qui el cos de la dona no ha de ser vist com un “biberó”. “Mai criticaré una mare que no vulgui donar el pit, és molt sacrificat, la veritat”, diu Pallarès.

Als anys vuitanta estava molt estès l’ús del biberó. “Això passava perquè no hi havia una consciència que la llet materna és millor”, opina Pallarès. Ara la situació s’ha revertit i donar el pit és ara l’opció majoritària. Un dels motius per preferir el biberó és que el pare pugui participar en l’alimentació del nadó. “Ara la mare pot utilitzar un tirallet per extraure llet i que el pare li doni un biberó”, apunta Pallarès.

Donar el pit és un acte natural, però “fa vint anys la gent a vegades s’escandalitzava quan una mare donava el pit al parc”, recorda Pallarès. “Ara no està mal vist”, opina Blanc, però xarxes com Facebook o Instagram han esborrat imatges de dones amb un nounat al pit. Alletar un nen que ja no és un bebè o dos fills de diferents edats encara desperta mirades curioses. “Si dones el pit en públic potser algú et mirarà estranyat, però ets lliure de fer-ho”, assegura Blanc.

Mamandorra no tan sols és un grup per a mares, també està obert a pares i familiars que vulguin participar en la criança dels infants. Ioga amb nens, tallers musicals o xerrades amb pediatres i llevadores són algunes de les activitats que organitzen regularment. Tenen un grup de WhatsApp on es fan costat. “A vegades et sents trist i va bé parlar amb algú que ha passat per la teva situació”, conclou Pallarès.

RECOMANACIÓ

Sis mesos d'alletament exclusiu

Unicef d’Andorra reivindica que s’allargui la baixa per maternitat dels quatre mesos actuals als sis mesos, “el període que recomana l’Organització Mundial de la Salut de lactància materna exclusiva”, indica la directora, Marta Alberch. També pauses remunerades durant la jornada laboral fins que el nadó tingui dos anys, perquè la llet materna complementi la resta d’aliments.