Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

Escacs com a eina educativa

Jugar als escacs comporta un exercici de raonament i reflexió i, per tant, els ajuda a reforçar l’intel·lecte, a més de convertir-los en persones més pacients
Les competicions d'escacs són una lluita psicològica

Escacs com a eina educativa

Les competicions d'escacs són una lluita psicològica

Actualitzada 01/06/2018 a les 18:09
Els escacs ja són una assignatura obligatòria a la majoria dels col·legis andorrans. “Més enllà d’un esport, es tracta d’una eina per afrontar problemes, acceptar derrotes i prendre decisions, tot i que a vegades siguin equivocades”, assegura el jugador i monitor d’escacs d’alumnes de 8 a 12 anys Raül Garcia.
Jugar als escacs comporta un exercici de raonament i reflexió i, per tant, els ajuda a reforçar l’intel·lecte, a més de convertir-los en persones més pacients, i a incrementar la seva concentració i creativitat, ja que hi ha partides que poden arribar a durar fins a quatre hores. “També facilita l’empatia, els nens s’ajuden entre ells i això millora les relacions socials”, explica l’escaquista Òscar de la Riva, gran mestre internacional. Però no tan sols suposa una potent eina d’aprenentatge per als més petits, sinó també per a la gent gran, ja que, tenint en compte que és un esport en què s’exercita la memòria constantment, l’OMS el recomana de cara a intentar minimitzar l’impacte de l’Alzheimer. Els beneficis que aporta aquest esport no només són una teoria, sinó que queden reflectits en comportaments futurs de molts joves. “Molts pares m’ho diuen, que els crida l’atenció que nens que són força complicats puguin jugar d’aquesta manera. I és que l’agressivitat que a vegades els caracteritza l’aboquen sobre el tauler d’escacs d’una manera creativa i sense fer mal a l’altre”, manifesta Garcia.



Existeixen diverses classes d’alumnes i amb interessos i objectius diferents. Tot i que la gran majoria volen guanyar el contrincant, hi ha d’altres que juguen als escacs buscant únicament la resolució de problemes, però evitant competir amb un adversari perquè senten que l’estan perjudicant. “Tinc molts alumnes, sobretot nenes, a qui els agrada la part d’anàlisi i del raonament, però no la competició”, assenyala Raül Garcia. Els més competitius i apassionats, però, acostumen a participar en els tornejos. Un dels vessants més importants dins de la competició és el psicològic. Segons De la Riva, “com que és un esport individual, al final el culpable de la derrota és només un mateix i és molt important que aprenguin a perdre, que no s’enfonsin i que siguin forts mentalment”. I és que una partida d’escacs pot començar fins a cinc o sis hores abans. Les estratègies no tan sols s’apliquen en el moment del joc, sinó que cal anticipar-se perquè, sovint, el fet de preparar una partida ja és suficient per després acabar guanyant-la. “Gràcies a la tecnologia, ara pots buscar el nom de l’adversari, trobar les seves partides anteriors i fixar-te on és més feble per jugar obertures que li facin mal i alhora pensar què pot estar preparant ell. És una lluita psicològica molt interessant”, comenta Garcia.



Els escacs no només són entreteniment. Queda demostrat que és un esport que millora l’educació de molts nens i nenes. “La majoria no tenen problemes ni de drogoaddicció ni de delinqüència en un futur. Totes les emocions que busquen en aquest tipus de drogues les troben als escacs. Tenia un amic que m’ho deia: ‘Jo no soc capaç de conduir un cotxe de Fórmula1 però jugant una partida d’escacs puc sentir el vertigen que senten els pilots’”, conclou Garcia.

 
Un mitjà d'integració social

Els escacs són un esport on les marques pràcticament no entren en joc. Per tant, no són necessaris grans esforços econòmics per poder competir i hi ha una gran part d’integració social. “Es juga exactament igual a totes les parts del món i això afavoreix els nens arribin del país que arribin. Pot ser un mitjà d’integració perquè les normes són les mateixes i la condició social no és diferencial per saber més o menys”, assegura De la Riva.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477