Multiculturalitat en la nit de Reis

Una nit màgica, plena d’il·lusió i somriures. Així és la nit de Reis, una de les que els nens i nenes esperen amb més ganes a Andorra perquè és el dia en què arriben Ses Majestats els Reis Mags d’Orient carregats de regals. Aquí és tradició anar a veure com en Gaspar, en Melcior i en Baltasar passegen en carrosses majestuoses pels carrers dels pobles la nit del 5 de gener i obrir els regals que han deixat la mateixa nit o l’endemà al matí. Però hi ha moltes altres maneres de celebrar-ho i la diversitat cultural d’Andorra demostra que el costum dels regals és cosa d’andorrans, espanyols o argentins, per proximitat cultural, però de pocs més.

La comunitat lusitana conserva la tradició de les janeiras, cançons tradicionals que es canten durant tot el mes de gener, explica José Manuel Da Silva, cònsol honorari de Portugal. “Tot i així, allà se celebra més el Nadal que els Reis i és la nit del 24 de desembre quan se sol menjar el bolo rei, un pastís similar al tortell de Reis, encara que hi ha qui el deixa per al primer diumenge de gener, quan se celebren els Reis a Portugal perquè el 6 no és festiu”, subratlla Da Silva. Precisament, el grup de folklore de la Casa de Portugal intenta mantenir viva la tradició a Andorra i organitza el cant de les janeiras en diversos indrets del territori durant el mes de gener.

Tampoc a França és festiu el dia de Reis, però allà és tradició menjar la galette des Rois, equiparable al tortell andorrà, però feta amb pasta de full a les regions del nord i amb massa de brioix a les del sud. “Sí que es menja el 6 de gener, però als despatxos, en família o en reunions d’amics”, matisa Daniel Bastide, president de la Unió de Francesos a l’Estranger. “Els francesos que viuen a Andorra solen tornar a casa seva a passar les festes i els que es queden aquí, si fan alguna celebració per Reis, és a nivell particular, ja que la comunitat no organitza cap festa col·lectiva en aquestes dates”, explica Bastide.

Els que presenten més diferències respecte a la tradició andorrana són els llatinoamericans. “A l’Argentina, els Reis se celebren la nit del 5 de gener i és una festivitat pensada per als més petits i molt comercial”, explica Eduardo Quiroz, el president de l’Associació Cultural Argentina La Querencia. La festa es fa a casa i és costum que els nens i nenes deixin una sabata a fora perquè els Reis Mags l’omplin de regals. “Allà no es fa cap celebració en comunitat, com les cavalcades d’Andorra, simplement es deixa la sabata, a més d’aigua i pasta d’herbes per alimentar els camells”, subratlla Quiroz. A l’Argentina, també es menja la rosca de Reis, d’ou i molt dolça, però no s’hi ha de buscar cap figureta ni cap fava a l’interior com és tradició a Andorra.

Els mexicans, en canvi, sí que han de trobar-hi ‘el mono’, un nen Jesús com el del pessebre, explica Juan Carlos Valladares, president de l’Associació Mexand. Mèxic té la festivitat de Reis i és típic fer una trobada familiar la nit del 5 de gener per menjar la rosca i el dia següent obrir els regals que han portat els Reis Mags. Valladares vol deixar constància que una vintena de mexicans que viuen a Andorra intenten conservar el costum i aquella nit es reuneixen en un restaurant per menjar la rosca i beure el ‘champurrado’, una beguda que es fa amb xocolata, canella i altres espècies.

La comunitat veneçolana s’ha integrat plenament a la tradició andorrana dels Reis, tal com comenta Gloria Luna, membre de l’Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela. De fet, explica que “allà fa més de mig segle que s’ha perdut aquesta celebració per la influència nord-americana”. Tot i així, entre el 5 de gener i el 2 de febrer s’organitza la paradura del Niño, quan els més petits van casa per casa cantant cançons tradicionals i recollint obsequis a canvi. El 6 de gener mengen en família la rosca de Reis, però el plat més comú en les celebracions veneçolanes és el dolç de papaia verda o lechoza, recorda Luna.

Tot i la multiculturalitat d’Andorra, la gran cavalcada que recorre els carrers de la capital la nit del 5 de gener acaba sent un espai per a la integració. Andorrans, espanyols, francesos, portuguesos o llatinoamericans, tots ells, petits i grans, acudeixen a veure Ses Majestats els Reis Mags d’Orient per gaudir en companyia d’una nit màgica, plena d’il·lusió i somriures.

TRADICIONS

- Els portuguesos: El cant de les Janeiras

La tradició lusitana diu que durant el gener els joves van porta a porta cantant cançons tradicionals, les janeiras, per desitjar bona sort per al nou any.

- Els mexicans: El nen Jesús dins del tortell

El plat típic de la nit de Reis a Mèxic també és una rosca, però allà han de buscar-hi un nen Jesús i qui el troba ha de pagar el dinar de la Candelera.

- Els veneçolans: La paradura del Niño

Els més petits van casa per casa donant les gràcies per l’arribada del nen Jesús, i a canvi reben menjars tradicionals, com ara dolços o xocolata calenta.