Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Món animal

Salamandres, llegendaris éssers de foc

És un animal bell com pocs i la seva conversació està protegida per la llei
Actualitzada 16/11/2017 a les 11:24
    Mario Chimenea
De pell llisa i brillant, amb taques grogues sobre fons negre, aquest amfibi, sembla un ésser tret d’antigues èpoques on dinosaures i estranys animals passejaven per la terra.

La mida i forma de les taques es modifica amb el pas del temps, fent que el patró de les mateixes no sigui un sistema adequat de reconeixement dels individus. Aquest colorit tan estrident té funcions aposemàtiques, servint d’advertència per allunyar els seus depredadors. El seu cap, ben diferenciat del cos, és gran i robust, amb ulls exorbitants de color negre i iris marró fosc. Sobre ells destaquen dues glàndules paròtides color llimona molt prominents.

D’hàbits nocturns, en jornades plujoses o amb boira es poden veure durant el dia. Es refugien sota fulles, troncs d’arbres caiguts o pedres, necessitant boscos caducifolis amb rierols nets, per la qual cosa, se les considera un bioindicador de la saludabilitat de l’ecosistema.

S’alimenten generalment d’insectes vius, escarabats, cucs, petits centpeus, pugons o cargols.

A causa de la seva extraordinària capacitat de regenerar membres com potes, cua o fins i tot mandíbules, al costat de l’espectacularitat del seu colorit, van propiciar que es creessin entorn a elles antigues llegendes on les etiquetaven d’immortals i immunes al foc, arribant a creure que fins i tot caminaven sobre ell. La mitologia les va dotar d’un caràcter verinós inaudit, creient que amb simplement fregar un arbre infectava tot el seu fruit o a l’entrar en un estany contaminaven tota l’aigua. Si bé és veritat que disposen en la seva pell de porus glandulars capaços de segregar un neurotoxina defensiva, aquesta, és de baixa intensitat tòxica, causant poques vegades efectes nocius més enllà d’irritar els ulls o boca dels seus depredadors, motiu pel qual troba bastants enemics en el seu entorn capaços de devorar-la com els eriçons, teixons, escurçons o aus com el gamarús o l’aligot.

Animal bell com pocs, protegida la seva conservació per la llei, és un privilegi poder gaudir d’elles al Principat.

Amenaces per a la conservació
Les principals amenaces que existeixen per a la conservació d’aquesta espècie són la destrucció del seu hàbitat i la introducció d’espècies invasores que depreden les seves larves. En són exemples els salmònids i el cranc roig americà.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477