Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Jocs de taula: superant els clàssics

"Jugar és una necessitat. El món seria més sa i millor si tots busquéssim el nen interior que tenim i el traguéssim més a passejar.” L’afirmació és de Mateu Ubach, psicòleg i president de l’Associació de Lleure de l’Alt Urgell (ALLAU)
Participants al joc Pandemic

Jocs de taula: superant els clàssics

Participants al joc Pandemic

Versió digital del Monopoly.

Jocs de taula: superant els clàssics

Versió digital del Monopoly.

Actualitzada 31/10/2017 a les 09:50
Jugar és una necessitat. El món seria més sa i millor si tots busquéssim el nen interior que tenim i el traguéssim més a passejar.” L’afirmació és de Mateu Ubach, psicòleg i president de l’Associació de Lleure de l’Alt Urgell (ALLAU), que lamenta que amb el ritme que s’ha imposat en el dia a dia “sembla que no tenim permís per seure un quart d’hora i jugar a un joc de taula. Sentir i viure del temps han canviat a pitjor”. I és que aquella tradició de passar les tardes o vespres d’hivern en família al voltant del parxís, l’oca, un joc de cartes o el Trivial sembla que ha passat a la història.

No obstant això, els aficionats als jocs de taula en reivindiquen els beneficis i la diversió que poden aportar. I el més important: no tot ha de quedar limitat als jocs tradicionals citats anteriorment. “Els jocs més comercials són una mínima expressió del que hi ha darrere del concepte joc de taula, tant pel que fa a quantitat com a qualitat”, assegura Ubach. Així, podem escollir entre jocs de deducció, d’aventures o fantàstics, per exemple, si ens fixem en la temàtica, o jocs de cartes, cooperatius o competitius si es classifiquen per dinàmiques. Les opcions són infinites.

I és que encara que pugui semblar friqui, avorrit o passat de moda, el cert és que els jocs de taula tenen molts beneficis per a grans i petits. “És una experiència de gaudi, social i plaent, i en una societat de processos d’individualització i aïllament poden ser una resposta per tornar a les relacions en l’àmbit humà”, remarca Ubach. Com a psicòleg, a més, destaca que a través dels jocs es pot accedir a emocions que d’una manera més directa poden quedar amagades. “Si fem una teràpia convencional, les defenses cognitives s’activen i pot ser més laboriós detectar alguns problemes”, detalla. A més, ajuden a aprendre estratègies, desenvolupen la intel·ligència i la creativitat, et permeten conèixer les habilitats i limitacions pròpies i et fan ser crític, “qüestionar-te coses i adonar-te dels processos pels quals passem en la presa de decisions, quelcom que després es pot aplicar en el nostre dia a dia. Alhora, destaca que “hi ha estudis d’ús de jocs en paràlisis cerebrals amb avenços molt grans i també amb Asperger, autisme o amb nanos amb TDAH”.

Un altre dels tòpics que volen ajudar a trencar col·lectius com ALLAU és que això dels jocs és només cosa de nens. El Jonathan González forma part de l’Associació Frikis d’Andorra. Amb 25 anys es confessa un gran aficionat als jocs de taula. “Abans em creia un anti-friqui, però amb els jocs de taula em vaig adonar que era un friqui”, admet. Des de petit que hi juga. Com molts va començar pel Monopoly i el Risk i més tard van arribar jocs d’estratègia i de preguntes. “Vaig tirar cap al Magic o el Leyenda de los cinco anillos. Són jocs de cartes que et permeten fer partides ràpides i molt competitives”, detalla.

Però, què li aporta el joc? “M’agrada estar sota pressió i tenir una excusa per quedar amb els amics. En el joc de Magic hem arribat a ser 25 o 30 persones. Pots quedar amb algú que saps que té les teves mateixes aficions i també coneixes gent nova”, explica, tot afegint que també és una manera de poder desconnectar. “Si jugues dues hores amb la PlayStation acabes cansat. En canvi, ens podem posar a fer una partida de Munchkin, estar sis hores jugant i no te n’adones”, destaca. A més, assegura que “desconnectes en un ambient de bon rotllo. Es crea molta unió entre tots”.

Entre el seus jocs de referència a dia d’avui hi ha el Descent, un joc de rol cooperatiu que es juga amb tauler i amb cartes, o el Pandemic: “Per jugar quedem una vegada al mes i anem avançant, però potser fa un any que hi juguem.”

El Jonathan destaca, precisament, entre l’aprenentatge que li ha aportat el món dels jocs de taula, alguns dels valors exposats per Mateu Ubach. “He après a tenir respecte, paciència i un punt de vista més estratègic, penses i reflexiones més les coses. Tot això ho acabes aplicant al dia a dia”, assegura. Alhora, també explica que el joc de taula li dona quelcom més que un videojoc. “És una llibertat, quelcom més proper que tenir un comandament de la PlayStation i a més aprens i coneixes gent”, manifesta.

I si tenen una característica molts jocs de taula és la transversalitat. Hi poden jugar des d’infants fins a padrins, i per tant també esdevenen un bon escenari d’intercanvi de coneixements. “De tots pots aprendre. Veure diverses generacions jugant i intercanviant coneixements, és especial”, diu González.

El digital, un enriquiment
Mateu Ubach considera que l’arribada de la digitalització ha comportat un enriquiment mutu. “Hi ha jocs d’ordinador que han passat a ser de taula i al revés. Cada cop hi ha més varietat”, destaca, afegint que també hi ha jocs de taula que a l’hora de dur-se a terme necessites una app per poder anar avançant. “Crec que és un camp d’evolució molt potent i amb experiències lúdiques molt interessants.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477