Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Viure de fer riure

Dos professionals de l’humor, Ivan Almendros, monologuista, i Jordi Planellas, il·lustrador i humorista gràfic, expliquen els pros i contres de dedicar-se a l'humor
Les xarxes socials ajuden els humoristes a donar-se a conèixer.

Viure de fer riure

Les xarxes socials ajuden els humoristes a donar-se a conèixer.

Actualitzada 09/10/2017 a les 19:09
Qui més qui menys és coneixedor dels beneficis del riure. Alliberem dopamina, que ajuda al benestar i a tenir un estat d’ànim positiu i també endorfines, que són les responsables de l’estat de felicitat. Fins i tot hi ha qui diu que riure ens fa més atractius i ens ajuda a augmentar les relacions socials. Així doncs, qualsevol excusa és bona per riure.

I qui més fa per arrencar-nos un somriure o una forta riallada són els humoristes. Ara bé, la seva feina no és tan fàcil. Ni tothom riu a la primera ni sempre s’accepta la broma proposada. Per saber de primera mà com s’ho fan parlem amb dos professionals de l’humor, Ivan Almendros, monologuista, i Jordi Planellas, il·lustrador i humorista gràfic. “Els humans són molt variats. Hi ha qui riu per una ximpleria i d’altres que busquen més el sarcasme o la ironia. T’has d’adaptar al públic a qui et dirigeixes”, afirma Almendros. Fa 11 anys que es dedica a fer d’humorista i ha fet una mica de tot. Ara el seu territori és sobretot Internet, les xarxes socials, que li permeten mostrar-se arreu del món. “A Instagram tinc 600.000 seguidors”, detalla, tot afegint que “amb el que estem vivint l’humor és molt important i alhora difícil perquè la gent està tensa. Però afortunadament l’humor destensa!”.

L’Ivan lamenta que al país “no estem acostumats que es faci crítica del que passa” i qüestiona el fet que “hi ha massa control. No pots fer un programa sense censura”. En aquest sentit adverteix que “un país sa és qui sap riure dels seus errors”. Sobre les imitacions a polítics ho té clar: “en el fons els fas un favor, perquè els fas més famosos”. Jordi Planellas no és tan radical. “A tots els països hi ha crítiques, i això no vol dir que aquí tinguem més censura que en un altre”, explica, deixant clar, això sí, que “ens falta madurar, aquí i arreu, entendre que un acudit no és cap atac personal”.

Sobre les dificultats en què es troben, Planellas destaca el fet que “a vegades la gent no s’ho agafa com tu ho havies previst”, i que en el cas de l’humor gràfic tens una sola imatge per expressar-te, a diferència d’un monòleg que “depèn més de la persona”.

Tant Almendros com Planellas coincideixen que s’hauria de poder riure de tot. “S’hauria de poder fer, tot es pot criticar i l’acudit gràfic és això: reflexionar, parlar i riure de coses que encara que no hi estiguis d’acord les hauries d’acceptar”.

També coincideixen en les dificultats que existeixen per viure de fer humor. “Per a mi l’acudit gràfic és un complement a la feina d’il·lustrador. Però segur que els passa a dibuixants de molts països”, afirma Jordi Planellas. Almendros està satisfet de les portes que li han obert canals com YouTube, però lamenta que “el que hem fet aquí ningú ens ho agraeix. Et trobes moltes pegues i quasi que acabes llançant la tovallola”, explica amb certa recança.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477