Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

El llegat de la xarxa

S’han plantejat mai què els agradaria que passés amb tot el seu patrimoni digital quan morin?
Ja existeix la figura del marmessor digital.

Ja existeix la figura del marmessor digital.

Ja existeix la figura del marmessor digital.

Actualitzada 30/03/2017 a les 10:45
De ben segur que molts de vostès tenen correu electrònic. Probablement també tinguin un compte a alguna xarxa social (Facebook, Twitter, Instagram...) i al núvol hi guardin imatges, vídeos, i fins i tot biblioteques de llibres i música. S’han plantejat mai què els agradaria que passés amb tot aquest patrimoni quan morin?

L’herència digital és una qüestió recent i que ha sorgit en el marc d’una societat que ja no només acumula béns materials. Ara un bon grapat de llibres no estan col·locats en estanteries, i moltes fotografies han deixat d’enganxar-se als tradicionals àlbums físics. A banda d’això, podem dir que hem sumat una nova identitat a les nostres vides, la digital, és a dir, què som a la xarxa, o millor, què diu la xarxa que som. Sembla necessari, per tant, que un pugui decidir també com vol morir a Internet, i si ho vol fer.

Davant d’això, el govern català fa un mes va aprovar el projecte de llei de voluntats digitals, que regula el llegat dels difunts a la xarxa i reconeix, així, el valor patrimonial de la petjada dels usuaris tecnològics. Aquest nou marc legal permet designar un hereu digital, que quedarà manifest al testament, i que serà qui tanqui els comptes del difunt a Internet o gestioni el seu patrimoni virtual. L’objectiu, al final, no és un altre que donar poders als marmessors davant dels prestadors de serveis digitals, que els hauran de facilitar tant l’accés a tots els comptes com la retirada i la recuperació dels arxius de qui ha mort. I és que, si bé empreses com Google o Facebook ofereixen opcions de gestió dels comptes una vegada l’usuari és mort, el tràmit pot ser feixuc i el resultat no sempre el desitjat pels familiars, que es poden trobar amb limitacions.

La norma catalana s’inspira en la llei del nostre altre veí, França, que equipara els béns virtuals als reals i estableix, a més, una classificació d’hereus, segons la qual en cas que l’usuari no hagués fet un testament, primer heretarien els fills, després el cònjuge, i a continuació els pares.

Aquí a Andorra, com assegura la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, encara és aviat perquè lleis com la de Catalunya o França siguin una realitat, però “arribaran”. De moment, i segons el notari Isidre Bartumeu, tampoc cap persona li ha demanat incloure al seu testament el patrimoni virtual.

Un nou negoci
El llegat digital no sols ocupa a legisladors, advocats i notaris. Hi ha qui ha vist en això una oportunitat de negoci, un ninxo de mercat, mai millor dit. Un dels primers a adonar-se’n va ser Carlos Jiménez, fundador de l’empresa Tellmebye. “Va ser arran de la notícia que a una amiga li havien diagnosticat càncer de pit amb metàstasi i li havien donat data de caducitat”, explica. En aquell moment, Jiménez, informàtic, va pensar què faria ell si això li passés i va començar a desenvolupar un software perquè l’amiga organitzés la seva etapa final. Des d’aleshores, ja han passat quatre anys i ja són més de 15.000 les persones a les quals Jiménez i el seu equip gestionen el seu llegat digital. Concretament, “els posem a disposició una mena de caixa virtual on poden posar tot tipus de contingut i definir a qui volen que vagi a parar”, comenta.

Algunes empreses funeràries també han incorporat als seus serveis la recuperació de la memòria digital i la tramitació de les baixes dels comptes de l’usuari. “És una ajuda més a la família”, afirma Maurici Vilalta, de Pompes Fúnebres les Valls. Ells encara no ofereixen aquest servei, però “ho hem mirat i hi estem treballant”. 

COM MORIR A FACEBOOK
Potser s’han trobat alguna vegada amb una situació no gaire agradable: que Facebook els animi a felicitar algú que ja no és viu, o que els el suggereixi com amic. Per evitar això, els familiars han d’enviar a l’empresa un formulari de sol·licitud, certificant la defunció i demostrant el vincle familiar amb el difunt. D’aquesta manera, la pàgina del difunt passa a esdevenir un mur de memòria, una mena d’homenatge on la gent pot deixar missatges. En vida, de fet, un pot designar un contacte de llegat, que serà la persona que podrà escriure un missatge al mur informant de la mort o del funeral, respondre a les sol·licituds de noves amistats i actualitzar la fotografia de perfil i de portada. No podrà, això sí, entrar al compte, esborrar o canviar publicacions, llegir missatges privats o eliminar amics. També es pot demanar el tancament del compte.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477