Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Escriptors que van per lliure

Creix amb força el volum d’autors que s’autoediten
Llibres i compradors, l'any passat per Sant Jordi

Escriptors que van per lliure

Llibres i compradors, l'any passat per Sant Jordi

Xavier Pujol
Dues de les quatre obres d'Arrabal són amb autoedició.

Escriptors que van per lliure

Dues de les quatre obres d'Arrabal són amb autoedició.

Fernando Galindo
Actualitzada 20/03/2017 a les 19:50
El mercat editorial es troba en plena transformació. A la irrupció de les publicacions digitals i la caiguda de les vendes de llibres físics s’hi ha de sumar un algoritme que cada cop està més en auge, també a Andorra: l’autopublicació, un mercat que creix arreu. Les xifres ho demostren: el sector de l’autoedició i l’edició independent ja representa el 45% del mercat del llibre digital, segons anunciava aquest setembre Michael Bhaskar, considerat un dels teòrics més rellevants de la nova era de la indústria editorial, basada en la tecnologia. I per què? En bona part perquè la internet (i el món empresarial, que hi ha vist un filó clar) està facilitant cada vegada més als autors la possibilitat de publicar-se la seva pròpia obra. Sense haver d’esperar un ‘sí’, que no sempre arriba malgrat haver trucat a moltes portes, de les editorials tradicionals. Ara, els escriptors que opten per aquesta via han de, sovint, rascar-se la butxaca i destinar força temps per fer realitat el somni.

L’èxit d’aquesta fórmula s’explica, segons exposa Elena Aranda, bona coneixedora del sector –és lectora professional i ofereix també tallers sobre escriptura, i el proper 28 de març organitza una taula rodona a la Biblioteca pública de Govern amb autors del país que han triat el camí de l’autoedició– la crisi del món editorial en té bona part de culpa. Perquè ara “no surt rendible publicar escriptors novells i és molt difícil que una empresa aposti per res que no aporti ja de base un gruix de lectors, com els autors mediàtics o els youtubers, per exemple”. També perquè hi ha un bon grapat d’autors de no ficció que tenen alguna cosa a explicar –un metge, un psicòleg o un emprenedor, per exemple– i s’autoediten perquè el llibre acabarà sent un mitjà més per difondre la seva activitat professional.

Projecte fet realitat
“Veure el teu nom a la portada del llibre és un subidón, fa molta il·lusió”, confessa la Susana Ginesta, que ara tot just fa un any publicava Com vaig aprendre que mai no és tard per emprendre a través de l’autoedició. Per què, triar aquesta via? “Primer, perquè no volia que em quedés només el 10% dels beneficis, com passa quan treballes amb el món editorial, i després perquè la meva idea era fer el llibre per regalar-lo, tot i que després n’he acabat venent uns 400. Si no ho hagués fet amb l’autoedició crec que no l’hauria pogut publicar mai”, argumenta. Ella va escollir la via de pagament dins de la gamma d’opcions que ofereix avui el mercat i va contractar els serveis d’una editorial perquè li donés un cop de mà en un àmbit que era del tot nou per ella. El ventall de l’oferta avui és ampli: des del que es podria batejar com Do it yourself (fes-t’ho tu mateix), on l’autor s’espavila per fer tot el procés –escriure el manuscrit fins a la correcció, disse-nyar la publicació, tots els tràmits legals i fer la promoció posterior– fins a les empreses que s’encarreguen absolutament tota la feina quan els arriba el manuscrit inicial.

És car, tot plegat? Segons exposa David Arrabal, novel·lista amb quatre obres al mercat i que ha publicat amb diferents formats, no és res prohibitiu. “La primera i la darrera obra són amb autoedició, per a la segona vaig buscar editorial jo i per a la tercera va ser una editorial qui em va venir a buscar. En la primera, per una tirada de 200 exemplars no vaig pagar més de 700 euros”, concreta. Amb tot, de la mateixa manera que la Susana, evidencia que quan un autor no va de la mà d’una empresa potent del ram, cal pencar molt per promocionar-se i la tasca no és sempre ni ràpida ni fructífera. “Amb l’edició pròpia sí que el 100% del que vens és per tu, però tens menys projecció. Hi ha molta gent que es queixa que amb una editorial tradicional l’autor només s’endú el 10% del benefici, però tu sol arribes a menys públic i una empresa t’obre portes”, opina Arrabal.

Precisament, els beneficis que pel camí deixa d’ingressar l’autor i les dificultats que una gran marca aposti per tu van dur l’estiu passat Martín Blanco i Gonzalo Ventura a posar en marxa a l’Argentina (ambdós són d’allà tot i que el Martín fa anys que resideix a Andorra) una editorial pròpia, petiteta i centrada en temes de terror, thriller i ciència-ficció, batejada com Santa Guadaña. Una obra publicada (la de Ventura) en format físic i digital, que ja va per la segona edició, una altra en camí i un parell de projectes més en marxa demostren que la iniciativa va fent-se gran. “La idea és que cada novel·la s’acabi autofinançant, comencem sense grans aspiracions. Una cosa així ens dona la llibertat creativa de fer el que vulguis quan vulguis”, exposa.

Davant d’aquest auge, la qüestió és si ara acaba sortint al mercat material de menys qualitat. El mercat se satura, amb tanta obra publicada? Aranda hi respon: “Quan és un llibre que no és res de l’altre món, s’acaba distribuint entre l’entorn de l’autor i prou”. Pel que fa al volum de publicacions, cita un estudi que demostra que la corba dels que els agrada escriure s’apropa a la dels que llegeixen, perquè els lectors no estan pas augmentant. “Si seguim a aquest ritme, el 2050 hi haurà un autor per lector”, cita. Quasi res.

ELS GEGANTS S'HI LLENCEN
Amb vista a l’increment de la demanda, els grans gegants del mercat editorial no es queden al marge. Recentment, el Grupo Planeta n’ha llançat una de nova, Universo de letras, per autoeditar-se en castellà, amb la idea de donar servei “voler complir el somni de veure publicat el seu llibre”, segons expliquen des de l’empresa. I aquest passat setembre, la macro Penguin Random House Grupo Editorial va signar un acord amb la companyia espanyola Lantia Publishing per desenvolupar els serveis de megustaescribirlibros.com.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477