x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Tema de la setmana - 7 DIES

Sexisme disfressat

La majoria de disfresses per a nenes són de princeses i les de nens, de superherois.
La majoria de disfresses per a nenes són de princeses i les de nens, de superherois.

Sexisme disfressat

La majoria de disfresses per a nenes són de princeses i les de nens, de superherois.

Actualitzada 28/02/2017 a les 10:18
Una foto d’una disfressa d’infermera sexi per a nenes d’entre quatre i sis anys ha encès de nou el debat sobre el sexisme per carnaval. A la imatge, que circula aquests dies per les xarxes socials, la model apareix hipersexualitzada, amb maquillatge, minifaldilla, les espatlles descobertes i talons d’agulla. Davant de casos com aquest, es fa evident la necessitat de comprar les disfresses infantils d’acord amb l’edat. Però, és necessari també adquirir-les segons el gènere?

Si bé és cert que fent una ullada a les botigues d’Andorra no s’observa una hipersexualització tan marcada com la de l’exemple anterior, sí que crida l’atenció un fet: la majoria de disfresses per a nenes són de princeses i les de nens, de superherois. Corones i varetes per a elles i espases i armes per a ells. Si parlem de professions, les nenes poden simular ser una infermera o animadora, i els nens un metge, un bomber o un astronauta. I en cas que elles vulguin anar de policia, portaran, això sí, faldilla.

És obvi que la roba de carnaval només és l’aparador d’una societat sexista, dividida per gèneres. Com també ho són les pel·lícules de Disney o els catàlegs de joguines de Nadal (de color rosa, nines i cuinetes per a les nenes, i cotxes i jocs de construcció per als nens, tot tenyit de blau). Com asse­nyala Vanessa Mendoza, psicòloga especialitzada en violència de gènere i sexual, contribueixen a “reproduir l’educació masclista i patriarcal”, en la qual l’home té un paper dominant i la dona de dependència.

La professora del bàtxelor en ciències de l’educació de la Universitat d’Andorra (UdA) Nadia Azzouz explica que fins als sis o set anys els infants es troben en la fase del joc simbòlic, en què interpreten rols d’adults, i que “el carnaval és una època interessant perquè veus quins rols volen adoptar”. Molts menuts voldran seguir els estereotips de gènere establerts, però què passa quan algun vol trencar amb això? Què passa si un nen vol anar de princesa o una nena de Batman? Azzouz comenta un cas real que es va produir en una escola, on per la castanyada van decidir que ells es disfressessin de cowboys i elles de castanyeres. “Un nen va voler vestir-se de castanyera i els mestres en lloc de dir-li que no, el que van fer és que entre ells [homes i dones] van barrejar les disfresses perquè fos més natural.”

El sexisme, diu Azzouz, perjudica ambdós sexes, aquells que com el xiquet d’abans neden a contracorrent i a llarg termini tota la resta. I és que, segons aquesta professora de l’UdA, en el cas dels nens el fet d’haver d’exercir rols de superherois “els treu la part emocional, l’expressió dels sentiments o de plorar”. Quant a les nenes, assegura que amb el temps poden patir una falta d’autonomia i d’ambició, “perquè el missatge que estan rebent és que han de dependre d’algú”. Una baixa autoestima, una insatisfacció femenina i un “abocament a la violència amb la parella” són altres de les conseqüències que menciona Mendoza.

La professora de la Universitat d’Andorra ressalta que “hem de creure en l’educació” i que el que s’hauria de fer per tal de lluitar contra el sexisme és posar les criatures davant d’estímuls (jocs, videojocs, llibres, pel·lícules) no sexistes. A més, considera que els pares han de donar exemple a casa i acompanyar els seus fills en la tria de la disfressa, i llança un missatge a les dones: “Hem de canviar la nostra visió de qui som i qui volem ser, i ser conscients que la cosificació no ens afavoreix i ho transmetem al món infantil.” Per la seva banda, la psicòloga Mendoza subratlla que evitar el sexisme per carnaval no és una qüestió de responsabilitat exclusiva dels pares i mares, sinó social. “El Govern hauria de fer una campanya i els mestres també n’han d’estar conscienciats”, afirma l’experta.
Veure’n més
13
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts