Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tema de la setmana - 7 DIES

Jugant a ser metges

L’automedicació és una pràctica habitual que comporta molts riscos
Prendre medicació sense prescripció mèdica és un esport molt habitual.

Jugant a ser metges

Prendre medicació sense prescripció mèdica és un esport molt habitual.

Actualitzada 24/01/2017 a les 10:15
Qui no ha tornat a prendre aquell medicament que un dia li va receptar el metge i que guarda a la farmaciola? Prendre medicació sense prescripció mèdica és un esport molt habitual. Tan comú que, fins i tot, el practiquem en equip. O vostès no han pres mai un fàrmac que li ha recomanat o donat algun familiar o amic? La doctora Antònia Jori il·lustra el problema de l’automedicació amb un exemple molt clar: “un informàtic sap de pantalles, però no té ni idea d’un quadre clínic”. Si no ens posem a arreglar l’ordinador quan se’ns espatlla, per què intentem solucionar el que li passa al nostre cos quan no ens trobem bé?

Independentment de per què ho fem, el que sí es pot afirmar és que automedicant-nos, la dita popular el remei és pitjor que la malaltia, pot esdevenir realitat. Com assegura la metgessa, prendre un medicament sense consultar-ho abans amb un professional, “ens pot fer mal, pot provocar-nos reaccions adverses i al·lèrgies”. I no només ho diu perquè coneix la teoria, sinó perquè ho ha viscut. En més d’una ocasió, s’ha trobat amb pacients que arriben a la consulta amb efectes secundaris causats per un medicament autoprescrit.

A més dels riscos evidents, l’automedicació també pot fer retardar un diagnòstic i tractament adequats, ja que pot amagar processos clínics greus. I a llarg termini, l’ús excessiu d’antibiòtics pot fer que desenvolupem mecanismes de defensa davant d’aquests medicaments, de manera que deixin de ser eficaços. Automedicar-se amb antibiòtics, per tant, és perillós i “no ajuda la comunitat”, diu Jori, qui aprofita també per trencar un mite entorn d’aquests medicaments: no serveixen per a les infeccions víriques (grip o refredats), només per a les bacterianes. I de nou, qui pot distingir entre l’una i l’altra només són els metges.

El propietari de la farmàcia del Pont, José González, comenta que aproximadament “1 de cada 5 clients que s’automediquen ho fan amb antibiòtics”. La majoria, comenta, ho fan més amb els EFP, els medicaments que s’anuncien i que no requereixen recepta. La pregunta que sorgeix aleshores, és la següent: fins a quin punt la publicitat no fomenta l’automedicació?

Amb anuncis o sense, el que és clar és que controlar l’automedicació amb fàrmacs de lliure accés és difícil. Més fàcil sembla, controlar l’ús d’antibiòtics. En aquest sentit, Jori proposa una mesura que ja existeix a altres països, com Anglaterra, i que consisteix a subministrar els antibiòtics numerats. “Que si t’has de prendre 15 pastilles, te’n donin 15 i no 30”, explica.

AMB RESPONSABILITAT
L’automedicació, però, no sempre és dolenta. Així ho assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que fa una distinció entre la que es porta a terme d’una manera indiscriminada i la responsable. De l’última, referida a l’ús conscient dels medicaments sense recepta, diu que “pot ajudar a prevenir i tractar afeccions que no requereixen una consulta mèdica i minorar la sobrecàrrega que tenen els serveis mèdics”. La doctora Jori opina que “això és relatiu”, i que, “evidentment si tenim un mal de cap podem arreglar-lo prenent un analgèsic i no passa res”. Una altra cosa és “quan tenim febre o una simptomatologia repetitiva i que dura”, circumstàncies que ens haurien d’obligar a anar al metge. Jori també creu que perquè hi hagi automedicació responsable s’ha d’educar abans el pacient.

MASSA 'AMICS' DELS ANALGÈSICS
Per al mal de cap, per combatre la ressaca, per a quan tenim un cop d’aire, per a quan estem refredats... Els analgèsics els utilitzem per a tot, i més sovint del que hauríem. Si bé és cert que no requereixen recepta mèdica, segons la doctora Jori el seu ús en excés pot ser perjudicial. La metgessa indica que “el paracetamol és tòxic per al fetge”, que “l’aspirina pot causar hemorràgies” i que “l’ibuprofèn pot originar problemes gàstrics”.
  • #1 Efecte placebo
    (27/01/17 11:46)

    La Big Farma, les empreses que fabriquen els fàrmacs corrompen els sistemes de salut i amaguen que els fàrmacs són la tercera causa de mort del món, després de les malalties cardiovasculars i el càncer, en realitat no treballen per millorar la salut, sinó per obtenir els màxims beneficis. Sembla que tant se val que ens mediquem o que ens mediquin els metges.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477