Quina valoració fa dels primers mesos al capdavant de ‘Saber vivir’?
Molt positiva. Per a mi, tenir un programa en directe de mitja hora cada dia és un regal, no tan sols per l’oportunitat laboral, sinó també per la personal.
Com s’ho fa per arribar a la gent amb temes de salut que poden ser tècnics?
Els temes tenen interès per si mateixos perquè a tots ens preocupa la salut, i cada vegada més. La clau és l’agilitat; tractem molts temes i de forma picada, però intentant tocar-ne el punt fort. Tot i així, sempre recomanem consultar un especialista perquè, és clar, els doctors no poden prescriure des d’una pantalla.
I rep un ‘feedback’ positiu?
El que estem tenint és una bona quota de pantalla. La televisió pública no necessita dades, però és cert que animen i motiven a seguir treballant.
També continua presentant el programa ‘Hablar por hablar’, a la Cadena SER. Com ho compatibilitza?
Sí, des de fa vuit anys tinc la direcció i presentació d’Hablar por hablar. Els puc compaginar, però representa un esforç pel que fa a horaris perquè dormo poc. No obstant això, ho segueixo gaudint molt; el programa de la SER és un format que estimo apassionadament i em té molt motivada.
No va plantejar-se deixar-lo?
Mai. A mi el grup Prisa sempre m’ha donat unes ales molt grans i, en aquest cas, he tingut moltes facilitats per adaptar-me a aquesta nova situació.
Ha anat construint el programa a la seva mida?
No, jo vaig adaptant-me als temps i, de fet, aquest programa és molt contemporani i permet comprovar la temperatura social. Per exemple, abans que existís cap plataforma nosaltres ja sentíem a parlar de desnonaments. Les històries t’arriben i, al final, em sento molt realitzada.
L’últim reconeixement a la seva tasca periodística ha estat un Premi Ameco Press. Com el va rebre?
Especialment aquest m’agrada molt perquè és un reconeixement al treball a favor de la igualtat de gènere, en el qual m’he centrat molt durant els últims anys. Que t’ho reconeguin a fora fa molta il·lusió.
