"Vaig demanar que si fallava alguna cosa, es veiés"

Al programa els fan encàrrecs impossibles. És real o hi ha un guió darrere?

Tot és real. Una de les condicions per fer el programa era que jo no puc parar la pastisseria o repetir les coses. Els pastissos es fan només una vegada. També vaig demanar que si alguna cosa fallava, també es veiés.

Així, són habituals els encàr­recs extravagants que veiem a la televisió?

Ens dediquem a la pastisseria creativa i tenim un gran potencial de clients que demanen coses d’aquestes.

Es van fixar en programes d’èxit d’altres països per idear ‘Bogeria’?

La veritat és que no. El format el vaig pensar fa uns sis anys però no vaig trobar aliats. Avui les televisions arrisquen i confien en tu quan veuen que el format funciona a altres països, com passa amb El rey de las tartas.

Què li agrada més de ser pastisser?

M’agrada pensar que la pastisseria és alguna cosa més que posar-te menjar a la boca. És crear emocions. Ens hem convertit en especialistes a provocar moments emotius. Som creadors de petits moments de felicitat.

Quin pastís faria feliç a Christian Escribà?

S’hi han de trencar la closca perquè m’han de sorprendre i no s’ha d’haver fet mai abans. De fet, aquí a la pastisseria fem alguns pastissos que em van fer i em van sorprendre.

Actualment es valora més l’estètica que la qualitat?

Hi ha gent que potser sí que es queda amb la part superficial, però això té poc recorregut. El client se n’adonaria.

Li retreuen gaire que la pastisseria porta masses sucres i mantegues?

Ara hi ha aquests talibans antisucre, però se n’ha consumit sempre. A més, es bar­regen coses. Posen al mateix sac la pastisseria industrial dels Estats Units i la pastisseria artesanal de tota la vida. Som els primers que ens preocupem de la qualitat.

Els ha alterat gaire el dia a dia de la pastisseria?

L’estrès és bestial perquè tenim la feina normal més tots els rodatges.