"Estats Units és un destí de somni per a un corresponsal"

Sis anys a París, quatre a Londres i ara a Barcelona. Què tal la tornada a casa?

Bé, Barcelona m’encanta i m’hi estic adaptant molt bé. Estic molt content.

I el canvi de registre, de cor­responsal a presentador d’‘Els Matins’?

Bé, Els Matins és un magazín informatiu, tot i que toques temes que no tocaries en un telenotícies i que l’actitud és diferent, has de riure més, fer broma... I la part del sofà acaba sent una xerrada entre amics, molts ens coneixem. Amb la Lídia Heredia tenim una gran amistat. Això ajuda. La complicitat que s’intenta transmetre a través de la pantalla és real.

Què és el que li ha costat més?

L’horari. És un programa que suposa llevar-te a les 4.30 del matí. I després, és molt llarg, quan surts d’allà tens la sensació que has gastat tota l’energia, però l’has de carregar ben ràpid perquè hi ha un programa per començar des de zero.

Algun ‘intríngulis’ del programa que ens pugui explicar?

Al plató sovint passen coses molt diferents al mateix temps. Pots estar fent una entrevista molt seriosa al sofà i al costat un grup de gent estar preparant un set de l’amor a primera vista. El plató sembla una mica El Camarote de los hermanos Marx.

Ara es troba immers en la preparació de ‘Trinxeres’.

Sí, és una road movie, un viatge de tres amics, el director del programa, el càmera i jo, que fem el recorregut de l’últim front de la guerra civil, dels Pirineus al Delta de l’Ebre. Repassem i descobrim el que encara queda de la guerra, a través de vestigis, com ara trinxeres i búnquers, i de testimonis, alguns impressionants.

I en el futur, què es veu fent?

No m’importaria gens tornar a marxar de corresponsal, perquè va ser una etapa molt interessant tant professionalment com personalment, i un format divulgatiu com el de Trinxeres també m’agrada. Em veig fent moltes coses, tinc 41 anys.

De tornar a marxar com a corresponsal, on li agradaria fer-ho?

Als Estats Units. És un destí de somni per a un corresponsal. Itàlia també m’agradaria, perquè parlo italià i segueixo bastant la política italiana. I un altre destí que em faria gràcia és la Xina, perquè és un lloc on estan passant moltes coses, i poder-les explicar en primera persona, em vindria molt de gust.