Anisometropia, una gran diferència de graduació

Què passa quan una persona té una diferència notable de graduació entre els dos ulls?

No es tracta d’un cas aïllat, ja que pot passar que l’error refractiu –miopia, hipermetropia i/o astigmatisme– d’un ull sigui diferent al de l’altre l’ull. O que la diferència en graduació sigui molt significativa. En ambdós casos parlarem d’anisometropia.

Efectes en la visió

Hi ha dos tipus d’anisometropia:

Una és quan una persona té més de dues diòptries de diferència entre ambdós ulls, ja sigui de miopia, hipermetropia i/o astigmatisme. En aquest cas, la persona podrà tindre problemes en visió binocular, ja que la diferència de graduació no sempre estarà compensada pel cervell i pot arribar a suprimir la imatge més borrosa o veure-hi doble. Si això passa des del naixement, pot aparèixer ambiopia o ull gandul: un ull es desenvolupa més que l’altre.

El segon tipus és quan el pacient té defectes refractius diferents en ambdós ulls (és a dir, miopia en un ull i hipermetropia en l’altre, per exemple). En aquest cas, la persona pot patir visió borrosa, mal de cap i moltes vegades pot patir d’estrabisme.

El tractament

En el cas que la diferència de diòptries sigui petita (una o dues), normalment l’anisometropia es tractarà en un primer moment amb ulleres, i moltes vegades el pacient tolera bé aquesta opció, però pot no ser una solució definitiva. En el cas que hi hagi ambliopia o ull gandul, s’haurà de tractar mitjançant exercicis i tècniques específiques a través d’un terapeuta visual.

D’altra banda, en el cas del pacient que té una diferència de graduació notable entre els dos ulls, el cervell no arriba a acostumar-se i les ulleres no resulten útils en la gran majoria dels casos. Així doncs, a aquest tipus de persona se li recomana millor l’ús de lentilles i si el pacient no les tolera o no les vol dur, una alternativa seria una cirurgia refractiva ja sigui amb làser o lent intraocular ICL, depenent de la graduació.