Mala combinació

En farmacologia, es coneix com a efecte disulfiram, els símptomes que es produeixen quan s’ingereix begudes alcohòliques després de l’administració de certs medicaments com el disulfiram.

Els símptomes que provoca la combinació d’alcohol i aquests fàrmacs són: vermellor de la cara, mal de cap, sudoració, taquicàrdia, irritació de la gola, tos, nàusees, vòmits i en ocasions pot donar vertigen, baixades de tensió arterial i fins i tot pèrdua de la consciència. Aquests efectes tan desagradables apareixen als deu minuts després de la ingesta d’alcohol. La durada de la reacció varia de les 2 a les 4 hores, o mentre hi hagi alcohol en la sang.

Aquest efecte va ser descobert per casualitat l’any 1948 per tres investigadors de la companyia danesa Medicinalco, Erik Jacobsen, el Jens Hald i Keneth Ferguson. Aquests investigadors buscaven un principi actiu que evités les infeccions parasitàries i, provant en ells mateixos el disulfiram, es van adonar que tenien símptomes molt severs després del consum d’alcohol.

Quan bevem alcohol i hem pres disulfiram (o altres substàncies que tenen el mateix efecte), el que fa és evitar l’acció de l’enzim Acetaldehid, que s’encarrega de la degradació de l’alcohol. Això provoca que no es metabolitzi l’alcohol, s’acumuli, i com a conseqüència el cos pateix la simptomatologia que abans hem descrit.

Entre els medicaments que poden desencadenar aquest efecte es troben el metronidazole, el cloramfenicol, la isoniazida, el ketoconazol, la nitrofurantoïna, les sulfonamides o la tolbutamida. També pot causar efecte disulfiram, la ingesta dels bolets o fongs Coprinus Atramentarius, Boletus Lividus i Clytocibe Clavipesés, fins i tot tres dies després de consumir-los.

CAL SABER: Finalitats terapèutiques

L’efecte disulfiram s’utilitza amb finalitats terapèutiques en el tractament de deshabituació de pacients alcohòlics, i per això aquest principi actiu s’administra sota control mèdic.