Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Salut - 7 DIES

Les vacunes, un bon escut

Un 95% de la població s’ha vacunat
Les vacunes, un bon escut

Les vacunes, un bon escut

Les vacunes, un bon escut

Actualitzada 14/11/2016 a les 19:44
Les vacunes funcionen gràcies que el nostre sistema immune té memòria. Si a aquest li presentem un agent infecciós perillós sense gaire o gens d’activitat (vacuna) pot combatre’l fàcilment. La següent vegada que es presenti el mateix agent, el cos el reconeixerà i hi farà front amb menys dificultat.

Quan hi ha una gran part de la població vacunada, es proporciona protecció també a individus no vacunats. D’això se’n diu immunitat de grup. En malalties que passen de persona a persona, és més difícil mantenir la cadena d’infecció quan un gran nombre de la població està immunitzada. Al respecte, cal dir que un 95% de la població s’ha vacunat, i això fa que sigui un bon escut per als no vacunats.

Però no tothom està a favor de les vacunes. De fet, per tot el món han aparegut grups contraris. Fins i tot, a aquests corrents antivacuna s’hi han apuntat famosos com Jim Car­rey o Mayim Biali (actriu a Blossom i a The Big Bang Theory). Els seus arguments són que les vacunes no són naturals i que hi ha components perjudicials (com el tiomersal o l’alumini) que poden provocar autisme o problemes d’immunitat. Avui dia no hi ha cap evidència científica que corrobori que els components de les vacunes puguin causar malalties. En aquest sentit, convé destacar que les vacunes passen assaigs clínics per reconèixer les reaccions adverses més freqüents.

Sigui com sigui, el que està clar és que l’efecte del moviment antivacunes ha propiciat una disminució de la immunitat de grup i un alarmant repunt de casos de malalties ja controlades, com el xarampió. Cal arriscar milions de vides per afirmacions que no tenen cap evidència científica? A les guarderies ho tenen clar, si vols apuntar el teu fill o filla cal que tingui al dia el carnet de vacunes.

Les vaques d’Edward Jenner i la verola
El 1796, a Anglaterra, l’Edward Jenner, un metge que feia un estudi sobre la verola, va visitar una lleteria i va observar que els munyidors que prèviament s’havien contagiat de la verola de les vaques, rarament patien la verola humana. La verola humana era una malaltia epidèmica que va causar milions de morts, mentre que la de les vaques només produïa unes pústules de pus a les mamelles. Després de vint anys d’experiments d’immunització, Jenner es va adonar que si injectava directament pus de verola de vaca al pacient, aquest no emmalaltia de la verola humana. I així es va gestar la primera vacuna.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477