Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
El viatge de la teva vida

Viatges esportius

Aitor Rodríguez va viatjar amb la selecció de karate
Aitor Rodríguez amb uns companys i la bandera andorrana, a l'Europeu de clubs a Barcelona.

Viatges esportius

Aitor Rodríguez amb uns companys i la bandera andorrana, a l'Europeu de clubs a Barcelona.

Aitor Rodríguez (tercer per la dreta) a l'Europeu amb companys i el campió del món.

Viatges esportius

Aitor Rodríguez (tercer per la dreta) a l'Europeu amb companys i el campió del món.

Actualitzada 08/06/2017 a les 12:40
Hi ha qui viatja per oci, per feina, o per estudis. I hi ha qui ho fa per competir. Aquest darrer és el cas de l’Aitor Rodríguez, un jove andorrà de 20 anys qui amb la selecció de karate va recórrer Espanya i va arribar fins a Sèrbia.

Rodríguez va estar a la selecció des dels cinc fins als 16 anys. Deu anys en què va vestir el karategi –l’unfirme empleat en aquesta art marcial–, es va posar el cinturó i va pujar al tatami per donar cops de puny, puntades de peu i fer bloquejos. Ho va fer al Principat, però també a fora, en intercanvis amb altres seleccions i en competicions.

Dels intercanvis, Rodríguez explica que en feien amb la selecció de Catalunya i la d’Astúries. “Anàvem a Barcelona o a Oviedo i després venien ells”, afirma. Uns dies de convivència, diu, en què “entrenàvem i dinàvem junts”, i on aflorava també una forta competitivitat, especialment amb els catalans, “perquè durant l’any competíem més contra ells”.

Els viatges que aquest estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) realitzava amb la selecció estaven centrats en l’esport i, per tant, el turisme quedava relegat a un segon –si no tercer– pla. “Alguna tarda passejàvem per la ciutat, però ja està”, asse-nyala Rodríguez. En el viatge a Sèrbia, on va disputar els europeus, “vam tenir sols dues o tres hores per visitar”. Temps suficient, això sí, per recollir una primera impressió: es tractava d’un país molt pobre. En aquest sentit, l’exkarateka comenta que “el cotxe més nou que hi havia allí aquí tindria quinze anys”.

D’aquell viatge a Sèrbia quan tenia 14 anys, Rodríguez no es va emportar gaires caminades amb la càmera al coll, però si converses amb gent d’altres països, una foto amb Antonio Díaz, un karateka veneçolà campió del món, i sobretot, l’experiència de competir per primera vegada en uns europeus. No va endur-se cap medalla, diu, i no li sap greu, perquè va fer una bona actuació damunt el tatami. “Vaig obtenir el millor resultat de tots els andorrans”. Amb això es queda, doncs.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477