No esperis, mou-te!

A què esperes? O a qui esperes? Què fas aturat pensatiu? En què penses? Donant-li voltes al cap?, queixant-te de la teva situació?, del comportament d’aquella persona que t’ha traït?, de la circumstància inesperada que no saps com encarar?, de l’errada que has tingut i t’ha costat un disgust? Esperant, oi?

Si observes i escoltes una mica les converses de la gent i les coses que ens diem, detectes una de les paraules més utilitzades en el vocabulari comú de tots: el verb esperar. Sí, perquè esperar sembla que és un dels hàbits més destacats d’aquesta societat, i deu ser molt profitós perquè tothom es passa el dia enunciant amb la boca ven gran: “espero que les coses canviïn, espero que pugui aconseguir-ho, espero tenir un bon dia, espero...” I quan passen unes setmanes, i tornes a parlar amb la mateixa persona, et torna a dir el mateix: “espero que...” Calla ja, si us plau! Tant esperar! Esperar què?, o a qui? No veus que les coses no es transformen esperant? No veus que tot continua igual? No veus que el problema no ha desaparegut?, que encara s’ha fet més gran? No veus que la relació conflictiva que tenies, d’esperar que es canviï per si sola, s’ha tornat pitjor? La tens allà, davant dels teus ulls. T’està mirant, t’està dient que vinguis, que em diguis alguna cosa, que et presentis, vull que em parlis. I tu, dient-te: “tranquil, espera, no et precipitis, espera que sorgeixi el moment ideal i li dius...”. Després arribes a casa i t’enfades amb tu mateix per no haver-te decidit a parlar i a dir-li: “Ei, em dic... i tu?”. I l’oportunitat laboral que vas perdre perquè estaves esperant a... La veritat, l’absoluta veritat, és que tens por i no confies en tu ni en la vida per a resoldre, canviar o conquerir. Per això estàs aturat, i esperes, perquè en el fons penses que tu no pots, que tu no saps, que és molt difícil, que els problemes se n’aniran sols. Si us plau, calla i escolta.

No t’enganyis més, esperar és la pitjor acció de totes. És qüestió de sentit comú. Pots equivocar-te o encertar, però que no passi res perquè estàs esperant? Això és sinònim de continuar tot igual, o empitjorar. Quan et mous, d’una forma o una altra, hi ha moviment, passa alguna cosa, i aquest moviment, sigui positiu o negatiu per a tu, genera noves circumstàncies que generaran noves reaccions i moviments. El moviment canvia allò que estava aturat, i perquè hi hagi moviment hi ha d’haver una decisió teva de moure’t. Deixa d’esperar i sigues valent, comença a conquerir, tu ho vals!!!

JOC A FER

1. Durant dues setmanes

Decideix fer una acció diària que, d’alguna manera, mogui la teva vida en qualsevol aspecte personal. Fes-ho durant dues setmanes.

2. Agafa un full i escriu

Escriu en un full totes les situacions de la teva vida on has estat esperant o encara continues esperant que passi alguna cosa.

3. Posa't en moviment

Comença una per una a posar-te en moviment i moure’t realitzant una acció o accions que canviïn o creïn el que tu desitges.