Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Autoajuda

Patiment i desaferrament

Existeix la felicitat plena o és un conte de fades?
Existeix la felicitat plena o és un conte de fades

Patiment i desaferrament

Existeix la felicitat plena o és un conte de fades

Actualitzada 04/04/2017 a les 11:08

Algú de vosaltres s’ha preguntat per què està patint? M’ho he demanat molts cops i continuo esforçant-me a assolir la fórmula màgica per no patir mai més. Existeix la possibilitat d’una felicitat plena i eterna, o és un conte de fades? Podem arribar a esquivar la infelicitat i el patiment, o són necessaris per sentir la felicitat?

Quan tenia 20 anys, un professor de filosofia em va dir: “Noi, no li donis més voltes al cap. Per gaudir, primer has de patir, sense patiment no hi ha plaer. No sabries què és ser feliç si en aquest món d’emocions no haguessis patit. És la teoria dels contraris, sempre està actuant a la nostra vida.” Després d’aquest comentari vaig investigar la teoria dels contraris. Sí, aquell professor d’ulleres rodones i perfil acadèmic tenia raó, sabem el que sabem perquè sempre hi ha un contrari que ens ho diu. El contrari és imprescindible per comprendre la realitat de la vida. És una llei de l’univers. Quan vaig fer 24 anys, passada una experiència una mica fotuda, em vaig trobar amb un text de Siddhārtha Gautama, el Buda. Deia: “Tot esforç per aferrar-nos ens farà desgraciats, perquè tard o d’hora allò al que ens vam aferrar desapareixerà i passarà. Lligar-se a alguna cosa transitòria, il·lusòria i incontrolable és l’origen del patiment. Tot l’adquirit pot perdre’s, perquè tot és efímer. La inclinació és la causa del patiment”. Llavors no ho vaig entendre prou bé, i vaig demanar ajuda a un amic posat en el budisme. El Jaime em va aclarir les idees: “El Buda va estudiar molt temps la manera de no patir i va descobrir que tot patiment és psicològic, mental. Segons el Buda, ens aferrem a les coses materials i emocionals, a les situacions, als objectes o a les persones, i aquest és el problema. Perquè aferrar-se és desenvolupar les actituds de possessió i adició. No ens adonem, però el món està en constant moviment, res és etern ni infinit. Tenim al pensament que aquesta parella serà per a tota la vida, que aquest gos viurà sempre, que els diners són el més important. És un error molt gran. Si som conscients de la veritat de la vida, que tot és temporal, i no ens hi afer­rem, sinó que d’una manera sana i equilibrada vivim, la ment deixarà de patir”.

Ara, anys després ho entenc tot. Quan no posseeixes, quan consideres que tot és lliure i tot està i no està, estarà i no estarà, t’alliberes de les càrregues i els deutes emocionals, morals i materials, vius sense necessitats, simplement vius i gaudeixes del que existeix en el moment. Desaferra’t i viu en pau!

 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477