Probiòtics, prebiòtics i postbiòtics (I)
La microbiota és fonamental per obtenir nutrients
Probiòtics, prebiòtics i postbiòtics
La mucosa intestinal, juntament amb la boca i l’estómac formen el nostre sistema digestiu. Cal fer-se càrrec de la magnitud d’aquesta mucosa, que és d’uns 400 metres quadrats. La microbiota intestinal la constitueixen els microorganismes que hi viuen: bacteris, virus i fongs. I és molt important entendre que hi ha un intercanvi bidireccional microbiota-hoste: una relació de simbiosi i mutualisme amb un impacte extraordinari en la fisiologia del nostre organisme.
El pes d’aquests bacteris a nivell del colon suposen entre 1,5 i 2 quilos, un pes superior al del cervell! I té una activitat metabòlica 10 vegades major que la del fetge.
Cadascun de nosaltres té una microbiota i és diferent, per tant és una empremta que ens caracteritza. Aquesta microbiota l’heretem de la nostra mare, i per tant el tipus de part ens condiciona: serà diferent si és un part per cesària o un part vaginal, ja que quan travessa el canal del part empassem els bacteris de la nostra mare.
Quan som nadons tenim una gran variabilitat i inestabilitat d’aquests microorganismes, que estaran més establerts a partir dels tres anys (quan l’alimentació és sencera i variada), i serà similar a la de l’edat adulta. Es mantindrà més o menys estable fins quan siguem grans. Aleshores torna a ser susceptible i per tant poden aparèixer alteracions gastrointestinals. És comú que a edats avançades es pateixi restrenyiment o diarrees.
La microbiota intestinal podria ser considerada com un òrgan, metabòlicament adaptat, flexible i ràpidament renovable, que contribueix al metabolisme i té un paper important en l’obtenció d’energia i nutrients a partir de la dieta. Les seves funcions són:
- De nutrició i metabolisme:Com a resultat de l’activitat bioquímica de la microbiota: s’inclouen la recuperació d’energia en forma d’àcids grassos de cadena curta, producció de vitamines i efectes favorables sobre l’absorció de calci i ferro en el colon.
- De protecció: prevenint la invasió d’agents infecciosos o el sobrecreixement d’espècies residents amb potencial patogen.
- Funcions tròfiques sobre la proliferació i diferenciació de l’epiteli intestinal i sobre el desenvolupament i modulació del sistema immune.
Quan la microbiota intestinal està alterada diem que es troba en disbiosi. Aquesta es pot manifestar com una disminució de les espècies bacterianes beneficioses per a la salut, l’augment dels bacteris causants de malalties o la reducció de la diversitat de les espècies. Les principals causes són la predisposició genètica, els tractaments antibiòtics, la dieta desequilibrada o l’estrès psicològic.
La disbiosi s’observa en malalties com la síndrome metabòlica, l’obesitat, les persones que pateixen al·lèrgies i en diabetis tipus 2. Una alimentació equilibrada i una vida sana poden ajudar a recuperar la microbiota intestinal a més d’una bona nutrició, amb determinats probiòtics i prebiòtics.