x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Alimentació

La relació entre el que mengem i els sentiments (I)

S'ha demostrat el vincle entre dieta i salut mental
La relació entre el que mengem i els sentiments (I)

La relació entre el que mengem i els sentiments (I)

La relació entre el que mengem i els sentiments (I)

Actualitzada 29/06/2020 a les 14:47
    Katia Durich
Malauradament o sortosament, aquests últims dos mesos tots hem pogut experimentar com les emocions afectaven el nostre dia a dia i això evidentment inclou la nostra manera de consumir i alimentar-nos.
La dieta (recordem que dieta etimològicament significa estil de vida) influeix significativament en la salut mental i el benestar, però sovint no en el sentit que ens agradaria, és a dir, els que hem menjat xocolata, pres més alcohol, permès tots els capritxos, hem fet cuina terapèutica, hem meditat o canalitzat les emocions a través d’aquest acte que sabíem que ens donaria plaer, però el que no teníem tan clar és que aquesta dieta desequilibrada i pobra en nutrients essencials empitjoraria el nostre estat d’ànim, afavorint la irritabilitat, el malestar, l’ansietat i la depressió que potser ara estem o hem patit.
Moltes investigacions ja han demostrat que el vincle entre la dieta i la salut mental està fermament establert, com la capacitat d’una dieta alta en greixos i baixa en carbohidrats per ajudar els nens amb malalties com l’epilèpsia o per compensar l’efecte de la deficiència de vitamina B12 en els trastorns de fatiga, mala memòria o depressió. També s’ha demostrat una forta evidència dels beneficis que una dieta mediterrània, rica en verdures i oli d’oliva, pot tenir sobre la salut mental, com brindar certa protecció contra la depressió i l’ansietat.

PSIQUIATRIA NUTRICIONAL
Malgrat tractar-se d’un camp d’estudi relativament nou, segons els científics alguns aliments presenten vincles fàcilment demostrables amb la salut mental. Per exemple, se sap que la nutrició en l’úter i en la vida primerenca pot tenir efectes significatius en la funció cerebral en l’edat adulta. La psiquiatria nutricional és un nou camp, i el missatge de l’estudi és que els efectes de la dieta en la salut mental són reals, però que hem de tenir cura en arribar a conclusions sobre una base d’evidència provisional. De fet, els seus autors fan notable èmfasi que és necessària molta més investigació sobre els efectes a llarg termini de les dietes quotidianes. La interfície entre l’intestí i el cervell, d’una banda, i la dieta i la salut mental, de l’altra, són dos dels temes més debatuts en psiquiatria biològica a hores d’ara, i el seu desenvolupament ha cobrat un impuls impressionant l’última dècada.
El cervell és l’eix central que regula el funcionament humà. En aquest òrgan es generen quatre substàncies que provoquen cadenes de reaccions segons els estímuls que rebem. Hi pot haver dolor, enuig, ressentiment, culpa, i també alegria, gaudi, goig i plaer. És a dir, que així com generem reaccions que podem definir com a negatives, també és possible crear-les en el signe oposat, positivament.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts