Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Alimentació

La regulació dels productes ecològics

Si l’aliment no du el segell oficial no es pot dir que és ‘bio’
Si l'aliment no du el segell oficial no es pot dir que és 'bio'

La regulació dels productes ecològics

Si l'aliment no du el segell oficial no es pot dir que és 'bio'

Actualitzada 06/03/2017 a les 20:30
En anteriors articles hem parlat sobre les raons per escollir l’alimentació ecològica. Però, com se’n regula l’ús? Existeixen unes entitats que regulen els diferents aspectes de les normatives per poder atorgar un segell que confirma que aquella casa productora compleix les directrius. Els segells que atorguen aquestes entitats estan regulats per organismes internacionals i els aliments ecològics han de portar per força algun d’aquests segells: si no el duen no podem dir que sigui ecològic o bio.

Els organismes són molt estrictes amb els segells que atorguen i els productes han de complir estrictament les normatives vigents: calen molts anys, entre 20 i 30, per poder conrear un terreny on prèviament s’ha fet cultiu convencional, és a dir, amb herbicides, sulfats, fosfats, etc. Aquest lapse es demana perquè el sòl tingui temps de netejar els verins que han impregnat la terra mentre s’ha fet un cultiu convencional.

La regulació per a productes ecològics té en compte aquestes normatives:
–No utilitzar aliments transgènics (OMG, organismes modificats genèticament).
–No usar herbicides i pesticides durant el cultiu.
–Protecció i millora de la fertilitat natural del sòl.
–Control biològic de plagues.
–Mantenir els animals a l’aire lliure amb accés regular a les pastures.
–Procurar una ramaderia que no fa ús rutinari d’antibiòtics i promotors del creixement.

Hem de ser conscients, doncs, que la dedicació per part dels productors cap a aquest tipus de matèria primera és extremadament més elevada que la que es dedica als productes dels comerços convencionals. Així doncs, els aliments elaborats segons les normes de producció ecològica, en comparació amb els aliments convencionals, contenen menys additius, no tenen edulcorants artificials, estabilitzadors ni conservants, no s’hi addiciona el glutamat com a potenciador del sabor i no tenen ni colorants, ni sabors artificials, ni greixos hidrogenats, ni pesticides (o només traces).

La producció mundial, en xifres
La demanda mundial de productes ecològics creix entre un 10% i un 15% l’any, i a Europa, la superfície de conreu ecològic s’ha quasi doblat, fins a 9,6 milions el 2011. Actualment els principals mercats de productes ecològics es troben a Europa i els Estats Units i representen un 70% del negoci mundial. La superfície certificada com a ecològica suposa un 2% de la superfície cultivada mundial (uns 30 milions d’hectàrees). La major part es troba a Austràlia, Europa i l’Amèrica Llatina, amb el 39%, 23% i 20% de la superfície total, respectivament.
  • #1 Veritas
    (15/03/17 20:01)

    De moment, els Productes ecològics són un altre negoci que s'apunta a l'especulació salvatge que hi ha sobre els aliments bàsics i de primera necessitat, l'ètica agroalimentària no existeix, tampoc la sobirania alimentària, mentre estigui regulada per el Còdex alimentari i el TTIP,organismes venuts al poder etc, que fomenten el negoci de la malaltia, el control demogràfic a través de l'alimentació i el monopoli econòmic mundial.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477