Canvis del paisatge a la Solana o Obaga des del 1948

n un estudi recent d’Andorra Recerca + Innovació s’ha avaluat la dinàmica de canvi del paisatge andorrà a partir dels mapes de cobertes del sòl dels anys 1948 i 2012. S’ha analitzat, per exemple, el creixement i la densificació del bosc, l’expansió de les zones urbanes i les infraestructures viàries, la disminució de les zones de conreus...

Molts dels canvis que s’han produït en el paisatge andorrà es deuen a la intervenció humana. D’altres són fruït de la pròpia dinàmica natural. Però en qualsevol cas, per comprendre la morfologia i estructura del paisatge que tenim actualment cal fer una ullada a la història recent del país.

Tal com descriu Salvador Llobet en la seva obra de 1946 El medi i la vida a Andorra, l’estil de vida dels andorrans es basava en l’agricultura i la ramaderia. Al mateix temps, l’explotació forestal també era fonamental, doncs la fusta adquirida servia per fer mobles, estris, eines... i també per escalfar la casa i cuinar.

Aquest estil de vida fomentava un paisatge merament rural. Amb el pas dels anys, però, la construcció de les primeres vies de comunicació va comportar també l’entrada dels primers canvis. El país va anar augmentant la població i van anar-se obrint nous sectors professionals.

A nivell de paisatge, però, com ha canviat el país? Són diferents a les obagues o les solanes?

Entre el 1948 i el 2012 les cobertes del sòl d’Andorra han canviat en un 36,9%, que equival a un 0,57% anual. Això vol dir que una mica més d’un terç de la superfície del país ha canviat la fisonomia o coberta del sòl en aquests 64 anys. I què passa en els diferents vessants?

Sense entrar en qüestions metodològiques l’estudi conclou que la dinàmica de canvi de les zones solanes és significativament més elevada que la de les zones obagues, amb un 40,5%, les quals registren al seu torn un canvi del 33,6%. L’estudi demostra com tant les cobertes del sòl d’origen antròpic (zones urbanes, conreus) com les cobertes vegetals (bosc i matollars) tenen una incidència de canvi superior en aquesta orientació. Per citar un parell d’exemples, les zones urbanes de l’any 1948 han canviat de coberta en un 32,3% en la solana vers el 21,4% que ha canviat a l’obaga. Pel que fa al bosc, s’observa que un 16,3% del que està situat a la solana ha canviat mentre que a la zona obaga tan sols arriba a un 8,6%.

Aquests valors demostren i quantifiquen la dinàmica de canvi segons el condicionant de l’orientació, però al mateix temps ens donen un barem sobre la velocitat de canvi del paisatge, fet que ens pot ajudar a l’hora de determinar certs protocols de protecció de diferents hàbitats d’interès ecològic.