Subhastat el primer SMS

Els NFT (tokens no fungibles) han sacsejat de ple el sector de l’art digital. Fa unes setmanes es va vendre per 750.000 dòlars la primera edició de la Wikipedia, la popular enciclopèdia internàutica. I fa pocs dies va ser el torn del primer SMS de la història.

Aquest missatge curt, que va ser transmès per Vodafone el 3 de desembre de 1992, deia “Bon Nadal” i va ser enviat per Neil Papworth des d’un ordinador i rebut per Richard Jarvis, un directiu de l’operadora que es trobava de vacances i que tenia un mòbil que pesava dos quilos. La reconeguda casa Aguttes de París ha estat l’encarregada de subhastar aquesta històrica felicitació, que s’ha adjudicat per 107.000 euros a un comprador de nacionalitat canadenca, la identitat del qual no ha transcendit. Els diners han estat donats a Acnur.

Aquesta persona s’ha convertit en la propietària exclusiva d’una rèplica detallada del protocol de comunicació original creat per Vodafone, que demostra l’enviament i la recepció del primer SMS. A més, en ser il·legal a França la venda de béns intangibles, també aconseguirà un actiu tangible en forma de marc digital que presenta una animació en 3D que mostra quan el telèfon mòbil rep el primer missatge de text del món. Aquest lot també inclou una versió animada de la rèplica completa del codi del protocol de comunicacions original.

“La mare de tots els serveis de missatgeria surt a subhasta. D’aquesta manera, estem unint l’esperit pioner de dos segles. Immortalitzem el primer SMS del món en blockchain i el subhastem com NFT per una bona causa”, explicava Colman Deegan, CEO de Vodafone Espanya. Aquest token no fungible s’ha pagat en ethereum, la segona criptomoneda més popular després del bitcoin.

Inicialment, els SMS estaven pensats perquè les operadores enviessin informació de servei als clients. És a dir, no era possible la comunicació entre els usuaris. Aquest tipus de missatges es van anomenar mobile terminated-short message (MT-SM). Va ser l’empresa Nokia la que va desenvolupar el sistema tal com es coneix ara, amb els mobile originated-short message (MO-SM) que faciliten que qualsevol persona amb un telèfon pugui enviar un SMS a una altra.

No va ser fins al 1999 quan les operadores van llançar comercialment el servei d’SMS com una font alternativa d’ingressos, a més del negoci principal de les trucades permetent que s’intercanviessin SMS entre usuaris de diferents companyies.

Per motius tècnics al principi, i per augmentar els ingressos després, les operadores van limitar a 150 caràcters l’extensió dels SMS. Els usuaris van començar a percebre els avantatges d’aquest nou sistema, que evitava les trucades, molt més cares.

El 2007, l’SMS arriba al seu apogeu. Es van arribar a enviar 15 milions de missatges cada minut a tot el món, i va ser, amb diferència, el servei més rendible per a les operadores, ja que el seu cost era pròxim a zero en ocupar poca amplada de banda.

Però l’aparició dels telèfons intel·ligents, amb el primer iPhone d’Apple al capdavant, va començar a marcar el declivi dels SMS. Així, van aparèixer les primeres apps de missatgeria, com ara Whats­App, que de mica en mica van arraconar l’antic sistema de comunicació.