x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Medi ambient

Els impronunciables noms en llatí

El 90 per cent dels éssers vius no tenen nom popular
El 90 per cent dels éssers vius no tenen nom popular

Els impronunciables noms en llatí

Antigament, als Pirineus, el terme 'ossa' servia per designar tant el mascle com la femella de l'animal. D'aquí el 'Ball de l'ossa'.

Actualitzada 22/03/2021 a les 17:55
    Manel Niell
Sortida guiada de bolets. El guia en troba un i l’ensenya a la resta de la gent: “Mireu, això és una Rhodocollybia butyracea.” La gent se’l queda mirant amb cara de pòquer i algú s’atreveix a replicar: “I quin nom popular té?” I el pobre guia es queda amb cara de pòquer al seu torn... no en té.
Un dels problemes que ens trobem quan fem divulgació de la biodiversitat és la designació dels noms dels éssers vius. Per què sovint ens veiem obligats a emprar la designació científica? Hi ha diversos motius, però el principal és que més del 90 per cent dels éssers vius no tenen nom popular.

Un altre problema és l’existència de nombrosos noms populars per a un sol ésser viu. Un exemple senzill: si parlem d’un os, el terme és clar. Però també fem servir la paraula ossa i molts pensaran que un designa el mascle i l’altre la femella... és veritat, però no és tan senzill. Antigament als Pirineus es designava l’animal amb el nom ossa, independentment del gènere de la paraula o del sexe de l’animal, d’aquí el Ball de l’ossa. Hi ha casos més complicats. Per exemple, preguntem a alguns companys què entenen per timó i per farigola, i és que són dues plantes diferents: el Thymus vulgaris i el Thymus serpyllum. Però per a uns l’espècie T. vulgaris és el timó (designació en català occidental) i per d’altres és la farigola (designació en català central). A Andorra el vulgaris sol ser el timó, i el serpyllum la farigola, però tampoc per a tothom! Depèn de la parròquia, depèn de la tradició familiar... és una confusió considerable. En canvi, el nom científic, en llatí, és immutable. Un altre exemple: la murga pirinenca (Gyromitra esculenta) és el que es coneix com a “bolet de greix” fora dels Pirineus... També passa que hi ha espècies que tenen diversos noms populars, només en el territori andorrà, per exemple l’Achillea millefolium és la milfulles o herba de tall, o herba currera, o milflors, o oliacà... quin n’és el nom popular correcte? Tots. Un altre cas és quan diferents espècies comparteixen el mateix nom popular. El bolet de bou andorrà (Suillus sp.) també es coneix fora d’Andorra com a pinetell... però en altres llocs el pinetell és com se li diu el rovelló de sang carabassa (Lactarius deliciosus), i a molts llocs de la costa catalana, es diu rovelló a una altra espècie de sang vermella (Lactarius sanguifluus), i li diuen pinetell al rovelló (Lactarius deliciosus). Un caos, oi? Però el nom científic és el mateix aquí i a altres països... i sempre és així? Hi ha dues respostes. La curta és: sí, la llarga és un no, acompanyat d’un llarg per què. Però se’ns ha acabat l’espai i serà tema d’un altre article.

*Manel Niell, Cenma
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts