El Primer Gurmet (I)

Mai no us heu preguntat qui va ser el primer gurmet de la història, el primer a anar una mica més enllà de l’establert com a normal en termes d’alimentació? Farà un temps, un amic em va deixar un llibre, De re coquinaria, de l’autor romà Marc Gavi Apici, qui va viure al segle I dC, durant els regnats dels emperadors August i Tiberi. Es tracta del llibre de cuina més antic que es coneix, i si bé resulta repetitiu en algunes receptes mentre d’altres estan inacabades, descriu menjars de tota la Mediterrània a l’època en què es va redactar. L’obra va tenir una gran influència posterior en el món de la gastronomia, tot i que la còpia que ha arribat als nostres dies data del segle V ino és l’original, ja que es compon de transcripcions amb aportacions posteriors.

Apici era conegut sobretot per les seves excentricitats i per disposar d’una enorme fortuna personal, que va dilapidar en l’afany per fer-se amb els aliments més refinats, elaborats en complicades receptes. Es desconeix amb exactitud la data de la seva mort, probablement esdevinguda en els anys finals de l’imperi de Tiberi. La tradició afirma que es va suïcidar enverinant-se en assumir que el seu estil de vida l’havia arruïnat completament, conscient que s’havia gastat seixanta milions de sestercis, la major part del seu patrimoni, tot gaudint de la bona cuina.

El poeta Marcial li va escriure: “Desesperat de no poder suportar aquesta amenaça de fam i set, t’has empassat, com a última glopada, un got de metzina. Apici, mai no vas mostrar major golafreria.”

Va celebrar grans festins amb grans menges. I no va dubtar a realitzar el que alguns estoics contemporanis a l’autor (que deien que la felicitat s’aconseguia prescindint dels béns materials) van qualificar d’excentricitats inacceptables. Una d’elles va ser viatjar amb vaixell fins a Líbia només per comprovar si la bona fama de les gambetes de les seves costes era merescuda. No podria dir-se que va ser el precursor del turisme gastronòmic? Marc Gavi Apici va servir peces de triperia que avui dia causarien estupor. Es parla, per exemple, d’un banquet organitzat pel gastrònom a base de llengües de flamenc rosa i cervells de rossinyol.

La setmana que ve farem un repàs a les aportacions d’Apici que han arribat fins als nostres dies.

*Marc Gil, dietista