x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Medi ambient

L'arbre, un testimoni del passat

L’estudi dels anells es pot aplicar a múltiples camps
El pi negre és un arbre que pot viure fins a 350 anys o més en punts d'alta muntanya.

L'arbre, un testimoni del passat

El pi negre és un arbre que pot viure fins a 350 anys o més en punts d'alta muntanya.

Actualitzada 17/11/2020 a les 21:35
    Berta Casal Benjamin Koman
La quotidianitat acaba amb la curiositat. L’arbre que veus cada dia de camí a la feina, els boscos que recorres els caps de setmana o aquell pi que ha estat al teu jardí des que ets petit es converteixen a poc a poc en objectes inanimats, oblidant que probablement són els éssers vius més vells amb els quals t’has creuat mai. Pots pensar que importa poc ja que no hi ha manera de comunicar-se amb ells. Però, sabies que hi ha una ciència que sap com llegir el seu passat?

Els arbres a les nostres latituds creixen al llarg de tota la seva vida de manera estacional, ja que només ho fan durant uns mesos determinats, quan les condicions ambientals els són les adequades (temperatures càlides i precipitacions). Aquesta particularitat fa que cada any formin un anell de creixement, que consta d’una part clara que es forma a la primavera, i d’una part fosca que correspon a la tardor, abans que s’aturi el creixement de l’arbre. En funció dels factors ambientals, l’arbre creix d’una manera determinada, deixant-ne constància en l’anell de creixement. Aquests queden impresos a la fusta del tronc per sempre, creant un registre del passat.

La dendrocronologia és la ciència que estudia la formació dels anells, i a partir de cilindres extrets del tronc de l’arbre s’observen els anells característics en una sèrie cronològica que es pot utilitzar en múltiples camps de recerca. En arqueologia, per exemple, a partir d’aquesta tècnica s’han pogut datar estructures i objectes establint l’època exacta a la qual pertanyen. La geologia també en fa ús, ja que els anells dels arbres poden registrar els ter­ratrèmols, les erupcions, les allaus... mostrant no només quan van passar, sinó també si existeix una periodicitat en aquests fenòmens. En el camp de l’ecologia, aquesta ciència permet analitzar paràmetres amb una escala molt gran, com per exemple el naixement i la mort dels arbres, podent establir dinàmiques de poblacions. La dendrocronologia, però, s’utilitza majoritàriament en l’anàlisi del clima, ja que està estretament relacionat amb el creixement dels arbres. Així, l’estudi de les sèries cronològiques dels anells dels arbres permet conèixer el clima del passat en períodes en què no es té cap registre meteorològic.

Així doncs, gràcies a aquesta ciència, es poden conèixer multitud d’esdeveniments passats dels quals els únics testimonis vius són els arbres, i sense malmetre’ls per saber-ho!
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts