Les plantes invasores
A Andorra hi viuen unes 1.600 plantes diferents. Encara que creiem que són éssers estàtics, aquests vegetals tenen una mobilitat sorprenent. Per exemple, el pol·len d’ambrosia artemisiifolia (altament al·lergogen) ha estat detectat als captadors de pol·len del Govern d’Andorra, però els exemplars més propers viuen a més de 70 quilòmetres al nord i 140 al sud.
Malgrat les altes muntanyes i les condicions climàtiques de muntanya, a Andorra no hem estat aliens a la invasió d’algunes plantes que s’han adaptat bé i són un problema per a la supervivència de plantes autòctones amb les quals ara competeixen per l’espai.
El seneci del Cap (Senecio inaequidens), que és originari de la província del Cap a Sud-àfrica, colonitza idealment terres obertes i pertorbades i està molt lligada a l’activitat humana. Va arribar a Europa accidentalment a final del segle XIX i es va estendre ràpidament per gran part del continent. A Andorra se’n té constància des de principi de la dècada dels noranta i avui dia la trobem fins a cotes de 2.000 metres com al coll d’Ordino o els Cortals d’Encamp. És una planta herbàcia amb petites flors grogues vistoses, sobretot a la tardor, quan la resta de plantes ja no estan en flor. Fa vàries generacions de flors cada any, de les quals surten milers de llavors amb alta capacitat de dispersió.
Una altra planta invasora és la budleia (Buddleja davidii), un arbust amb flors liles abundants originari de la Xina i el Tibet. Va ser introduïda fa més de 30 anys a Andorra per a usos ornamentals però el seu potencial invasor va fer que fàcilment s’escapés cap a marges de rius i entorns pertorbats.
El departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern d’Andorra pren mesures per eliminar les poblacions més grans d’aquestes plantes, però petites accions ciutadanes com descartar-ne plantacions en jardins privats, fer actuacions d’arrencada i evitar-ne la proliferació contribueixen a millorar-ne el control.
Malauradament, el món globalitzat en el qual vivim farà que altres espècies invasores també arribin algun dia a Andorra, posant en risc el patrimoni natural actual. Estudis com el seguiment de la flora d’Andorra serveixen per detectar-les i actuar com abans millor.
*Clara Pladevall
Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra