x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Medi ambient

Els bolets d'Andorra

Només apareixen quan les condicions els són adequades
Els bolets d'Andorra

Els bolets d'Andorra

Els bolets d'Andorra

Actualitzada 12/10/2020 a les 17:08
    Manel Niell
Sobresortint entre la virosta, després de les pluges de final de l’estiu o principi de la tardor (i en menor grau de la primavera) nombrosos éssers comencen a aparèixer. Els podem identificar per un conjunt de formes i colors que destaquen entre la fullaraca i les molses.

Els comunament coneguts com a bolets són éssers que de sempre han cridat l’atenció de la gent i han passat a formar part del folklore de tots els pobles, ja sigui per les propietats gastronòmiques, tòxiques, embriagadores o medicinals, o per la seva aparició relativament espontània.

Un altre nom amb el qual podem conèixer els bolets és el de cossos fructífers... i potser és un nom més apropiat perquè, de fet, un bolet no deixa de ser el “fruit” d’un organisme més gran habitualment de vida subterrània, el fong. I la seva funció és la d’actuar d’agent per dispersar les “llavors”, que en aquest cas són les espores. Els bolets només apareixen quan les condiciones ambientals els són adequades, però el fong pot viure en el seu ambient durant anys. Actualment des del Cenma-IEA s’han identificat unes 800 espècies de bolets a Andorra, però el seu nombre podria ser de fins a 4.000 i probablement moltes més.

Com és lògic, però, existeixen unes espècies que acostumen a sortir cada any, en quantitat molt variable. És per això que espècies com els rovellons, els ceps, els rossi­nyols, les potes de rata, les greixes, etcètera, són conegudes i apreciades com a aliment a la tardor. Per altra banda, a la primavera surten les carreroles, els moixerons i la controvertida murga, considerada com a potencialment mortal i només comestible després de tractament. Altres espècies, com els mataparents, les amanites, etcètera, són considerades com a molt tòxiques.

Però tot això és només la punta d’un iceberg immens, en el qual hi ha milers d’espècies i, com és obvi, d’un món d’interaccions i de xarxes ecològiques del qual encara desconeixem gran part del seu funcionament.

*Manel Niell
Investigador del Cenma
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts