Els ocells d'Andorra
Andorra té detectades unes 187 espècies d’ocells diferents. En aquest breu article mirarem de conèixer-ne 5.
La mallerenga petita (Periparus ater) és un ocell arborícola de moviments nerviosos, poc espantadissa. Té el cos arrodonit i el bec curt (s’alimenta de petits insectes). Se’l troba en pinedes, tot i que també és comú a zones urbanes on busca aliment i refugi als parcs i zones arbrades.
El trencapinyes (Loxia curvirostra) comparteix hàbitat a la muntanya amb la mallerenga petita però la seva principal particularitat és el color vermell dels mascles (les femelles són verdoses) i el bec llarg i robust i sobretot amb les puntes creuades (característica que li serveix per obrir pinyes i extreure’n les llavors).
La cadernera (Carduelis carduelis) és un ocell una mica més petit que el pardal, molt fàcilment recognoscible per la seva cara vermella i el cap blanc i negre. És comuna en ambients oberts (conreus, herbassars) i observable fàcilment en els trams més baixos de les valls principals, tot i que pot pujar a qualsevol cota altitudinal.
La cuereta blanca (Motacilla alba) viu generalment en medis antròpics o prop de cursos fluvials. Té un plomatge inconfusible de tons blancs, grisos i negres i se la reconeix pel moviment constant de la cua amunt i avall.
Per acabar parlem del gall de bosc (Tetrao urogallus), una de les espècies emblemàtiques del Pirineu. És una espècie estrictament forestal, generalment se la troba en pinedes madures i obagues de certa altitud. Els mascles, negres, poden fer un metre d’envergadura, mentre que les femelles, amb una coloració críptica de tons marronosos, són més petites. És una espècie molt sensible a alguns factors, i per tant molt vulnerable i amb problemes de conservació. Els afecten les molèsties antròpiques (esquiadors, gossos, senderistes...), les col·lisions amb elements externs al bosc (línies elèctriques, filats, tanques...), i també un augment dels animals depredadors i competidors per l’espai forestal (per exemple els cabirols, cada cop més freqüents a les nostres muntanyes).
Tots aquests ocells i la resta dels ecosistemes andorrans tenen una gran fragilitat per mantenir-se degut als canvis ambientals i a també al nostre impacte. És una responsabilitat bonica conèixer-los i respectar el nostre entorn.