x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Medi ambient

L'isard, atleta de les muntanyes

Viu a zones d’alta muntanya, on se sent més segur
L'isard, atleta de les muntanyes

L'isard, atleta de les muntanyes

L'isard, atleta de les muntanyes

Actualitzada 13/07/2020 a les 18:55
    Benjamin Komac Cenma
L’isard és un animal força comú a les nostres muntanyes encara que no és fàcil de veure o d’observar. És un animal salvatge, que defuig la presència humana i qualsevol pertorbació té l’efecte immediat d’alterar l’animal provocant la seva fugida.
La gran velocitat de desplaçament dels isards és deguda a unes adaptacions morfològiques i fisiològiques. A nivell morfològic, els ossos llargs de les extremitats anteriors i posteriors formen angles molt tancats que li proporcionen una flexibilitat i una capacitat de salt remarcables. Una altra particularitat morfològica són les seves peülles, altament versàtils per la seva forma punxeguda, això li confereix una gran adherència en ter­renys difícils i fins i tot sobre la neu dura o gelada. Però és segurament a nivell fisiològic que les adaptacions de l’isard són més cridaneres: té el cor més gran que el d’una persona; si comparem una persona i un isard, ambdós de 70 quilos, tindríem quasi 400 grams de pes per al cor de l’isard contra els 250 grams del cor d’una persona; els pulmons són quasi igual de grans que els d’una persona i tenen quatre vegades més de glòbuls vermells a la sang per transportar l’oxigen fins als músculs. L’associació entre un muscle cardíac molt fort i una sang molt rica en glòbuls vermells fa que puguin pujar i baixar fàcilment uns 600 metres de desnivell en pocs minuts i fugir de quasi qualsevol perill.

Aquestes particularitats morfològiques i fisiològiques dels isards fan que visquin només en zones d’alta muntanya on el relleu els permet sentir-se més segurs. Totes aquestes adaptacions són el resultat d’una llarga selecció natural on els més ràpids i resistents han pogut sobreviure. Però la vida a la muntanya també ha obligat els isards a altres adaptacions, com ara l’existència de tres capes de pèls buits per dins, que els donen un millor aïllament, o el color més fosc del pelatge per absorbir més radiació solar a l’hivern. Tot això els ha permès suportar millor les condicions de l’alta muntanya.
L’isard és una de les espècies més representatives de la fauna de l’alta muntanya i és emblemàtica dels Pirineus, però, a més a més, podem dir que és l’atleta de les nostres muntanyes!
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts