x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
psicologia

El dolor és inevitable, el sofriment és opcional

El sofriment neix dels pensaments sobre uns fets
El dolor és inevitable, el sofriment és opcional

El dolor és inevitable, el sofriment és opcional

El dolor és inevitable, el sofriment és opcional

Actualitzada 22/06/2020 a les 14:58
    Margarita Albós
Buda, després d’anys d’aprenentatge i meditació, va dir: “El dolor és inevitable, el sofriment és opcional.”
El dolor és una sensació molesta i desagradable. És un senyal del sistema nerviós que indica que alguna cosa no va bé. Hi ha el dolor físic i l’emocional. El dolor físic pot manifestar-se com una punxada, rabior, picor o coïssor. El dolor emocional és la sensació desagradable d’un sentiment o d’una emoció desplaent, que sovint també és manifesta al cos, amb nervis a la panxa, nus al pit, contractura muscular, etc.

El sofriment és una sensació, conscient o inconscient d’infelicitat. És producte de la interpretació que la persona fa d’un fet o d’una situació, no és la realitat. Per tant, es pot dir que és fruit dels pensaments que la persona cultiva dels esdeveniments. El sofriment pot durar tota la vida, encara que el fet dolorós que l’ha provocat ja no estigui present.
El dolor és propi de la vida, és legítim, genuí i necessari. Pot arribar en qualsevol moment. Si em colpejo, em fereixo o em cremo sentiré dolor. Aquest dolor em servirà per evitar perills. Si m’abandona la parella, sentiré dolor per la seva absència. Si es mor un ésser estimat, sentiré dolor per la pèrdua. No podem evitar viure situacions doloroses, però el que sí que podem fer és decidir com ens afecten.

Per exemple, imaginem que t’has enganxat els dits amb la porta del cotxe, t’ha quedat la carn aixafada, les puntes dels dits blaves i el dolor és agut i intens. Pots triar posar la mà en gel o aigua freda, curar la ferida i cuidar-la fins que sani. El dolor al primer moment és molt intens, però a mesura que vagin passant les hores i els dies anirà disminuint. O pots triar queixar-te, culpar la teva parella per haver comprat aquell cotxe, tu ja li havies dit que les portes anaven molt dures i que volies l’altre model. També pots culpar el teu cap, que t’ha entretingut i amb les presses t’has aixafat els dits; la mala sort, perquè a tu tot et va malament...
Ara imaginem que la parella t’ha deixat, el dolor d’abandonament és inevitable. Com en el cas dels dits aixafats, cada dia el dolor serà una mica menys intens. Fins i tot, al cap d’un temps potser entendràs que si els sentiments cap a tu ja no eren d’amor de parella, és totalment legítim acabar la relació. Perquè, segurament, no voldries que estigués amb tu per pena. També pots triar entre centrar l’atenció a reorganitzar-te, ja sigui contactant amb les amistats, fer noves activitats, obrir-te a conèixer persones, etc., o victimitzar-te, odiar i culpar l’exparella de la teva infelicitat.

El sofriment està alimentat principalment de pensaments de victimisme i ressentiment.
Si centres els pensaments a com curar les ferides només tindràs el dolor. Però si et centres amb pensaments de victimisme i ressentiment, a més del dolor tindràs sofriment, que continuarà estant present, fins i tot, quan la ferida ja s’hagi curat. A més a més, com més alimentis els pensaments de culpar, més ressentiment i sofriment tindràs i més probabilitat de tornar-te a enganxar els dits, perquè la teva atenció estarà centrada a victimitzar-te i no en allò que estàs fent.

Quan tenim una situació que ens provoca dolor, cal centrar l’atenció en les solucions possibles, en tot el que està al nostre abast per apaivagar el dolor, en lloc de posar l’atenció en el problema, buscar culpables i alimentar la ràbia o el ressentiment. Aquestes emocions són destructives i ens debiliten.
Saber que el dolor és una resposta física o emocional inevitable. En canvi, el sofriment és una resposta mental al dolor, una elecció que depèn d’un mateix, ens ajuda a entendre i adonar-nos que tenim la capacitat i el poder de decidir com volem viure.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts