x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Medi ambient

La primavera, època de cria per als cabirols

Si ens trobem amb cries mai s’han de recollir ni tocar
La primavera, època de cria per als cabirols

La primavera, època de cria per als cabirols

La primavera, època de cria per als cabirols

Actualitzada 05/06/2020 a les 19:26
    Benjamin Komac
Durant el confinament, els que hem hagut de continuar amb el treball a la muntanya hem pogut veure animals com guineus, muflons, isards... a vegades molt a prop dels nuclis urbans. Les espècies s’han adaptat molt bé a aquesta nova situació (menys soroll, menys circulació) i s’han apropat més a les zones habitades. El que segurament s’acosta més a les nostres cases és el cabirol, fins i tot s’ha vist un exemplar corrent per l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella, i no ha estat rar sentir el seu lladruc, similar al d’un gos.
El cabirol és l’ungulat salvatge més abundant d’Europa i es tracta d’una espècie amb una forta plasticitat ecològica, ja que pot viure en hàbitats molt variats. Alguns d’aquests espais són més importants per a l’alimentació i com a refugi (boscos i matollars) i d’altres ho són més per a la femella al moment del part (prats i conreus). A Andorra el podem veure quasi a tot arreu, segons les èpoques de l’any.

Ara, a la primavera, és el moment en què les femelles tenen les cries i una de les particularitats dels cabirols és que es queden soles durant els primers dies de la seva vida. Generalment, la mare deixa el petit en un prat i ella es queda a prop per alletar-lo, per això si en veiem un podríem pensar que ha estat abandonat. Però simplement no pot seguir la seva mare. En néixer fa entre 1 i 2 quilos, és poc àgil i es cansa molt. Durant el primer mes s’engreixa uns 150 grams per dia gràcies a la llet molt rica de la seva mare. Al cap d’una setmana pesa uns 3 quilos i al cap d’un mes en fa 6 i és més ràpid i àgil que una guineu, per exemple. El color del seu pelatge és bastant mimètic dins de la vegetació herbàcia on es queda. A més a més, té la particularitat de no fer olor, no es mou ni fa soroll, per tant, és molt difícil de detectar. Però si el trobessin predadors són molt vulnerables i estan condemnats a una mort segura. Si nosaltres trobem aquestes cries i les toquem, també queden condemnades, ja que les mares les rebutjaran, i si ens les enduem segurament moriran ja que és molt difícil criar-les en captivitat.
Des del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat ens recorden a la primavera els consells que s’han de seguir, en cas de trobar cries. Mai s’han de recollir ni tocar i ens hem d’allunyar sense fer soroll, la mare no pot estar gaire lluny. En el cas que la cria pugui córrer un perill cal avisar el cos de banders.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts