Relacions entre arbres, abelles i fongs

Un arbre pot ser molt vell segons l’edat en la qual va germinar la llavor. Però en realitat, l’única part viva al llarg dels anys és la capa que es troba immediatament sota l’escorça, que també acostuma a renovar-se anualment. La resta del tronc és llenya, fusta morta.

Aquesta fusta és una font nutricional important per a altres organismes, en general fongs, que la degraden. No acostumen, però, a matar l’arbre i li proporcionen alguns avantatges:

–S’alliberen nutrients de la fusta i l’arbre els pot reaprofitar.

–Es millora l’estabilitat estructural de l’arbre enfront de pertorbacions com ara forts vents.

–Es creen ecosistemes per a diversos organismes. Un dels organismes que fan niu en els forats dels freixes o els clops són les abelles (a Europa se’n coneixen poc menys de 2.000 espècies). De manera tradicional, abans de la utilització d’arnes actuals, la gent collia la mel d’aquestes fonts.

Posteriorment, les primeres arnes que es van construir per afavorir i controlar la producció de mel van ser troncs buits. Més endavant es van perfeccionar fins arribar a les modernes estructures, i l’apicultura es va acabar convertint en una ciència. Hem de recordar que les abelles són grans pol·linitzadores de moltes espècies de flors.

Amb això queda constatat com la biodiversitat és un fenomen que s’alimenta a si mateix, un arbre, un fong, l’activitat d’un organisme afavoreix la vida d’altres i, qui està dalt de tot de la cadena tròfica som nosaltres. Els darrers a aprofitar, en aquest cas, la mel.

El consum de mel està documentat en totes les cultures i s’ha constatat en poblacions de l’epipaleolític, a les pintures de l’art llevantí (datades al 6.000 aC a la cova de l’Aranya de València) on es veu gent aplegant mel.

Un dels casos més sorprenents té lloc a la tribu dels caçadors recol·lectors dels Hadza, al nord de Tanzània. Tenen l’ajut d’un ocell que fa cabrioles davant dels caçadors, a qui segueixen, i l’ocell els porta fins on hi ha el tronc amb el rusc. La gent cull el que necessita i deixa per a l’ocell una mica de mel per menjar i cera per fer els nius.

Per desgràcia, la pèrdua de la biodiversitat actual també afecta les abelles, multitud d’arnes queden buides i no se sap del cert per què desapareixen (pesticides, paràsits, canvi climàtic...). Per la importància ecològica de les abelles s’hi ha de trobar solució aviat.