La imatge de les estrelles

La fotografia nocturna és una branca de la fotografia que consisteix a capturar un motiu durant més de cinc segons un cop acaba l’hora blava i comença la nit. Aquesta pot ser de diversos tipus, de paisatge, o urbana, per exemple.” Així ho presenta Joel Saura, un jove ordinenc de 20 anys aficionat a capturar instantànies que va descobrir aquest tipus de fotografia fa tres o quatre anys. Els seus inicis en aquest món van ser totalment casuals: es va emportar una GoPro i la càmera del seu pare per anar a veure els Perseids a Arcalís amb els amics. “Tot il·lús vaig intentar capturar-les amb la GoPro, sense èxit. Un amic, que sabia de fotografia, em va dir com havia de configurar la càmera per captar la pluja d’estrelles, ho vaig fer i, en veure el resultat, em vaig quedar fascinat”, relata, i agrega que capturar la via làctia i les estrelles és quelcom màgic i que no hi ha res semblant.

I és que molta gent es pensa que el món de la fotografia, i més la nocturna, és quelcom per a professionals, però aquesta afirmació s’allunya molt de la realitat, segons en Joel. Del mateix parer és l’Esteve Argelich, massanenc aficionat a la fotografia des de fa 7 anys: “Qualsevol podria fer fotografia nocturna. He donat tres cursos i els solc explicar una mica de teoria i el material necessari, i fem una part pràctica. El més difícil és fer els càlculs per saber el temps d’exposició i l’obertura de diafragma, però una vegada ho vas practicant, cada cop resulta més fàcil.” El temps d’exposició és el període durant el qual està obert l'obturador d'una càmera, que permet que la llum arribi al sensor digital i capturi el moment. “S’ha de treballar en mode manual i saber controlar el temps que entra la llum, que pot ser dels 5 segons a més de 2 hores, l’obertura del diafragma i la ISO”, detalla Argelich.

Segons expliquen ambdós fotògrafs, el material bàsic necessari per tenir un bon resultat en les instantànies és una càmera rèflex, un objectiu i un trípode. Aquest últim és clau perquè, a l’estar fent llarga exposició, necessites un punt fix perquè la càmera i la imatge no estiguin mogudes. Tan important com la mateixa fotografia és escollir la millor nit i ubicació per immortalitzar el moment perfecte. Saura detalla que el que busca ell és una nit en què “la meteo sigui bona i, si pot ser, que no hi hagi lluna o que es pongui abans que es faci de nit, perquè quan no hi ha lluna el cel està més il·luminat i pots veure més estrelles. Pots saber-ho a través d’aplicacions, que n’hi ha de molt bones”.

Argelich també les usa per saber “l’hora en què sortirà i es pondrà el sol, si tindrem lluna i quin tant per cent, per on passarà la via làctia... I sobretot et permet imaginar-te una mica la fotografia que et sortirà”. Quant al lloc, el primer exposa que escollir una bona ubicació a Andorra és molt fàcil, ja que simplement s’ha de pujar al més amunt possible “perquè les muntanyes et treuen molt camp de visió. Agafes el cotxe vint minuts, acampes en un cim i així evites la contaminació lluminosa que hi ha a les parròquies”. El jove recorda una nit en especial que va gaudir d’aquesta afició acampant amb un amic al Comapedrosa: “Vam estar tota la tarda caminant. Vam plantar la tenda, vam pujar al cim per veure la posta de sol, vam baixar i fer tota la sessió nocturna amb la tenda” i, molt emotiu, agrega que “la nit és espectacular perquè estàs tu, el cel amb estrelles fugaces i, a vegades, reps sorpreses de trobar-te amb cabirols, isards o algun mufló. Et sents lliure, allà al mig de la natura. Per a mi aquest és un dia perfecte, de poder capturar-ho tot”. El segon utilitza diverses eines, com Google Earth, per veure les possibilitats que tenen les localitzacions que busca per fer fotografia nocturna, o les xarxes socials. “Utilitzo Facebook, que és un bon lloc perquè connecto amb molta gent bona. Així sé on van i, si hi tinc amistat, els pregunto com arribar als llocs”, diu.

Quant a punts claus per a fer bones fotografies, Argelich comparteix que les llanternes són unes bones aliades per aportar llum a l’escena, així com un disparador, que permet capturar la instantània remotament. L’ordinenc, per la seva banda, apunta que Júpiter, que sembla l’estrella que més brilla, és una bona ajuda per saber on es troba la via làctia per tal de poder capturar-la. “Em sorprenc quan la gent em diu que mai ha vist una estrella fugaç perquè jo, en una nit, potser en puc veure més de cent”, conclou en Joel, entusiasmat.

Comcapturar LA SEVA DIRECCIÓ

Per obtenir una fotografia circumpolar s’ha de mirar cap a la cara nord, així s’aconsegueix plasmar la sensació que tots els astres giren al voltant de l’estrella polar. El temps d’exposició mínim sol ser d’una hora. Per obtenir l’equador celeste s’ha de mirar cap a la dreta o esquerra, fa com una espècie de parèntesi i les estrelles passen al mig de forma recta. El temps és de 3/4 d’hora.