Actes impossibles de fer amb els ulls oberts

Hi ha un seguit d’actes naturals que són impossibles de realitzar amb els ulls oberts.

Badallar

El badall és la manera que té el cos de dir que s’està avorrit, cansat/a, es té gana o s’està estressat/a. Es badalla una mitjana de 5 a 10 vegades per dia i automàticament i de forma inconscient es posen les mans als ulls, que estaran tancats mentre dura el badall. Un cop acabat el badall, el sentiment que queda és de calma i relax.

Esternudar

Per molt que s’intenti, esternudar amb els ulls oberts és impossible. Una dada més: un esternut pot arribar a sortir a una velocitat de 16 km/h.

Parpellejar

Quantes vegades es parpelleja en un dia? La resposta és unes 10.000 vegades. El parpelleig és automàtic, ultra ràpid, de vegades voluntari però la majoria de les vegades és independent de la nostra voluntat. Parpellejar serveix per mantenir humit de manera permanentment l’ull, a més de protegir-lo de la sequedat produïda per l’aire, el vent o la pols, i és un acte mecànic que serveix per distribuir la llàgrima per tota la superfície de l’ull.

Quan s’està davant d’una pantalla digital, el parpelleig es redueix a la meitat. Si s’hi està durant molt de temps sense fer pauses, serà normal sentir sequedat ocular, cremor o picor als ulls.

Reflex fotomotor

El reflex fotomotor és quan les pupil·les es dilaten o es contrauen amb l’objectiu de controlar la quantitat de llum que ha d’entrar a l’ull i per tal de protegir la retina. És un acte tan natural i automàtic que ningú s’adona del que és capaç el cos per tal de controlar la quantitat de llum que entra als ulls fins que pel motiu que sigui un oftalmòleg ha de dilatar-los i bloqueja aquest reflex durant unes hores. En aquest cas, la pupil·la es dilata i la quantitat de llum que entra a l’ull és màxima.

Així doncs, si hi ha poca llum, la pupil·la es farà gran (midriasi), però si hi ha molta llum, es farà més petita (miosi).