x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tema de la setmana - 7 DIES

Gallines, ous i conills de xocolata

Els padrins esperen a l’últim moment per comprar-la
Gallines, ous i conills de xocolata

Gallines, ous i conills de xocolata

Gallines, ous i conills de xocolata

Actualitzada 05/04/2019 a les 17:18
La Setmana Santa s’acosta i els més petits de la casa esperen una celebració que any rere any es dona a diverses llars del país: la mona de Pasqua. “És un dia molt familiar per a nosaltres. Cada padrí ve a fer-nos una visita i dinem tots junts a casa”, explica Rosa Maria Núñez, mare de tres nens petits.

Aquesta tradició segueix tenint força popularitat i són molts els fillols que gaudeixen d’un pastís que normalment va acompanyat d’una ornamentació de xocolata. “L’any passat el de l’Aitana [la seva germana petita] era de la Peppa Pig. El meu era del Barça i tenia el Messi”, comenta l’Aitor, de set anys. Les figuretes de personatges famosos o dibuixos animats són les preferides dels infants per decorar les mones de Pasqua. Els ous de xocolata són els elements més tradicionals, però curiosament no passen de moda i continuen guarnint pastissos amb petits pollets grocs i plomes de colors cridaners. “El que no sap la gent és que la mona ha de tenir tants ous com anys té el nen que la rep i que el màxim són dotze, perquè és quan fèiem la confirmació i deixàvem de menjar-la!”, comenta Josep Mir, de 75 anys i avi de cinc criatures. Algunes elaboracions es caracteritzen per centrar la mona en una gallina, animal del qual provenen els ous, o en un conill. “Els ous i les gallines són les figures que més s’emporten els clients”, puntualitza la Gina, encarregada d’Art i pa.

La base principal de la mona és el pastís. “El meu padrí sempre diu que m’ho he de menjar tot perquè la mona porta pastís, però no m’agrada gaire”, comenta l’Aitor. En aquest sentit, cada vegada hi ha més persones que només compren l’ornamentació, és a dir, les figures de xocolata, ja que realment és el que més agrada als infants. “Nosaltres, els adults, som més golafres i no tenim problemes per menjar-nos el pastís si els nens no el volen. La xocolata per a ells i la nata per a nosaltres”, hi afegeix la Rosa Maria.

TEMPS, PREU I IL·LUSIÓ
Tots els padrins coincideixen en un problema: la manca de temps els fa anar a comprar les mones a última hora. “Inclús algun dia l’he comprat el mateix matí... però mai fallo”, comenta entre rialles Katia da Cunha, que té una fillola de 4 anys. El fet d’anar a comprar la mona a l’últim moment és un costum que també confirma l’encarregada d’Art i pa. “La majoria dels clients venen a última hora, com sempre”, comenta.

Tot i que la tradició de Dilluns de Pasqua no s’ha perdut, el cert és que moltes famílies opten per comprar elaboracions més petites i, per tant, més econòmiques. “Les tenim a partir de 28 euros”, expliquen des d’Art i pa. “Són tres nanos i sé que el pressupost s’ha d’ajustar més. Crec que ara cada mona els costa uns 30 o 40 euros”, detalla Núñez.

Alguns padrins opten per complementar-la amb algun petit regal als fillols. “Els compro algun joc de taula, com ara puzles, i així aprofitem per passar el dia jugant tots junts. Encara que m’ho han demanat moltes vegades, em nego a regalar-los videojocs. Hi estan massa enganxats i no comparteixen temps amb la família”, explica Josep Mir.

Tot i així, sempre hi ha qui vol donar el millor als fillols i fa una despesa molt gran. “És filla única i té molta il·lusió per aquest moment, així que no m’importa deixar-me 90 euros en una mona gran. Un dia és un dia i la seva il·lusió no té preu!”, comenta Da Cunha.

ELABORACIÓ PROPIA
“Els meus nets i jo ho fem més divertit perquè preparem les mones a casa. Res de comprar-les! És millor passar la tarda de diumenge cuinant-les plegats”, detalla la Conxita Pérez, àvia de dos nens de vuit i deu anys. El primer pas per elaborar una mona de Pasqua a casa és bullir els ous durs. “Una vegada estan escalfats els traiem de l’olla, els deixem refredar i hi afegim colorant que prèviament s’ha d’haver escalfat en una olla a part”, explica Pérez.

La xocolata se separa en bols, es posa al microones perquè es desfaci i una vegada enllestida es posa, amb molt de compte, en motlles amb formes concretes. “Posem els motlles a la nevera perquè se solidifiquin i seguim pintant els ous. Queden molt macos!”, comenta amb alegria. I per acabar s’emplata la mona repartint els ingredients i el material a gust de cada nen. “Menjar-se-la és el millor moment i si fan aquest esforç ho valoren molt més”, conclou Conxita Pérez.
 
UN REGAL SENSE CACAU
Els orígens d’aquesta tradició no estan del tot clars. Es creu que el nom de mona prové de la paraula àrab munna, que significa provisió de la boca i que era un regal que els musulmans feien als seus senyors. Segons els experts, la recepta és coneguda des del segle XV i no portava xocolata, ingredient que es va afegir més tard amb l’arribada del cacau, que provenia d’Amèrica.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts