Tema de la setmana - 7 DIES

Passió per la vida dels altres

Els 'reality shows' resulten un espai de desconnexió

Els 'realitys shows' tenen un punt d'adicció que pot resultar perillós en certes persones

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les vacances esbojarrades d’un grup de joves a Mallorca o els embolics amorosos entre dos desconeguts en prime time són algunes de les escenes que es poden veure quasi a diari als canals de televisió disponibles al Principat. Els programes de telerealitat segueixen tenint el poder a les cadenes, tot i que fa gairebé vint anys que el seu pare, Gran Hermano, va veure la llum per primera vegada.

Per què agraden tant? “Són un punt d’evasió del dia a dia dels seus espectadors”, afirma la psicòloga Carolina Osorio. “Veig Gran Hermano (Telecinco) per desconnectar, quan els nens ja dormen”, admet Carla, veïna de la capital de 38 anys. Tot i servir d’entreteniment, “els realitys shows tenen un punt d’adicció que pot resultar perillós en certes persones”, amb un baix nivell d’autoestima o en els joves, que encara estan començant a crear els fonaments de la seva vida futura, segons explica Osorio. “M’agrada veure que són com nosaltres, amb les mateixes preocupacions i gustos. Jo era fan de la naturalitat d’Amaia i d’Aitana, a la temporada anterior d’Operación Triunfo (TVE). M’agrada molt també que qüestionen temes actuals i que al mateix temps veus el seu dia a dia dels concursants i com són realment”, relata Joana, una jove escaldenca de vint anys. No obstant això, els experts alerten que aquests programes que es troben dintre de l’entreteniment tenen molts components de la teleralitat que distorsionen les expectatives de futur dels espectadors i si aquests intenten repetir el que es fa a la televisió es poden sentir “frustrats”. “Hi ha realitys de premsa rosa i hi ha d’altres com OT o Masterchef que al voltant del concurs, entre els participants es provoca aquest caràcter de telerealitat”, assegura Osorio. “La meva germana gran sí que segueix Gran Hermano VIP i tot això, però jo m’estimo més veure d’altres, on la vida de les persones no sigui el centre d’atenció, com OT”, relata Pau, jove de la capital de 19 anys. “Aquests poden ser motivadors, però els espectadors joves han de tenir clar que no és real i que darrere d’una cançó o un plat hi ha molt estudi i que les coses no s’aconsegueixen així com així. La fama mai arriba de manera gratuïta”, afegeix la psicòloga.

La franja d’edat amb més risc

Els adolescents són la franja d’edat “amb més risc”, per això els programes on la bellesa és la clau de l’èxit “són perillosos”, segons els experts.“No són conscients que el que es veu és una visió distorsionada de la realitat”, assegura la psicòloga Carolina Osorio. “Els joves assumeixen certs cànons com a vàlids”, afegeix Osorio, com és el cas del programa de cites de Mediaset, Mujeres y Hombres y Viceversa.

Aquesta falsa realitat és el punt clau del seu èxit. “Tot està construït perquè enganxi, perquè els punts més divertits destaquin i les intimitats resultin més escandaloses”, afegeix Carolina Osorio. “A mi m’encanten. M’agrada saber el que passa després i els embolics que tenen entre ells. M’ho passo bé veient Les Vacances des Anges a les tardes”, explica Marie, una jove escaldenca de 28 anys. Una versió de convivència de persones, sense haver-hi el component de competició, de la televisió francesa M6, que ha tingut emissions similars a altres cadenes, com ara Gandia Shore (MTV).

La psicòloga Carolina Osorio recorda que “no deixa d’haver-hi dues realitats” . Els espectadors “han de tenir clar en quina de les dues viuen”. El que es veu a la televisió és majoritàriament ficció, “tot està guionitzat, triomfs i derrotes, i els espectadors no ho poden prendre com una forma de vida”, sentència Osorio.

tracking