x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Món animal

L'isard pririnenc

El seu hàbitat canvia depenent de l'estació
El color és d'un bell marró canyella, uniforme, amb una inusitada línia fosca que li recorre longitudinalment el dors

Isard pirinenc

El color és d'un bell marró canyella, uniforme, amb una inusitada línia fosca que li recorre longitudinalment el dors

Actualitzada 16/07/2018 a les 19:15
    Mario Chimenea
L’animal que tractarem aquesta setmana és un veritable paradigma dels cims. La seva icònica silueta ha estat utilitzada per difondre la imatge d’Andorra a través de les monedes d’un, dos i cinc cèntims d’euro. Igual que la gent que pobla aquest meravellós Principat, el nostre protagonista és adaptable, discret, independent i indomable, parlarem del herculi isard pirinenc.

Bòvid de mida mitjana, d’uns setanta centímetres d’alçada i un pes que poques vegades excedeix els trenta quilos, però de fortalesa extraordinària. La naturalesa va dotar aquests prínceps dels cingles de robustes potes i peülles totalment adaptades per pujar per feréstegues muntanyes escarpades i rocoses, amb un recobriment especial que els evita patinar en el gel. El pelatge, de caràcter estacional, canviarà depenent del període anual, sent més profús i gruixut a l’hivern i molt més lleuger en temps calorosos. El majestuós cap és coronat per dos conspícues banyes en forma de ganxo, permanents i de major gruix en els fornits mascles. El color és d’un bell marró canyella, uniforme, amb una inusitada línia fosca que li recorre longitudinalment el dors i dues característiques taques fosques que li cobreixen els ulls a manera d’enigmàtic antifaç.

El seu hàbitat canvia depenent de l’estació, ocupant a l’hivern el límit superior dels boscos, on s’alimenta de vegetació llenyosa. A la temporada estival es desplaça a més altura, preferint pendents forts i rocosos on s’acumula poca neu, entre els mil i dos mil vuit-cents metres, on ingerirà fresques i verdes pastures.

L’època d’enamoriscaments i zel transcorre entre l’octubre i el novembre. En ella els virils pretendents, que la resta de l’any romanen grosserament separats de les seves venerades donzelles, plens d’amor, les seguiran de manera inexorable per tal d’aparellar-se. Quan coincideixen dos braus aspirants es produeixen ferotges enfrontaments entre ells, xocant cap contra cap pel dret a reproduir-se. Després d’aquestes dures envestides, el mascle dominant aconsegueix envoltar-se d’un grup de femelles a manera d’harem que defensarà amb la seva vida. Després d’aquesta etapa de perínclites lluites promogudes per una urgent segregació d’hormones, i un cop l’ambient s’ha calmat, la bella dama gestarà en el seu ventre durant vint setmanes un únic fill. La mare, de comportament gregari i tremendament protectora de la seva cria, romandrà, sorprenentment, brindant-li les seves atencions, tirades i donatius fins que aquesta hagi complert els dos anys de vida.

En plena natura són pocs els depredadors als quals han de témer, potser de forma minoritària l’àguila reial o alguna astuta guineu que pugui caçar-los, especialment en la seva etapa infantil, encara que desgraciadament els nostres prínceps dels cingles es troben inclosos de forma consuetudinària i abjecta a la llista d’espècies cinegètiques permesa per a la seva caça en els nostres territoris, una pena cap a un animal tan extraordinari i sensible.

 
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477