x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Món animal

El xot català

S'alimenta dels insectes que caça al vol i pot ser localitzat en arbredes o parcs del país
El xot català

El xot català

El xot català

Actualitzada 22/06/2018 a les 19:34
    Mario Chimenea
Arriben les nits més càlides, avança la primavera, en les nostres masses forestals, i quan cau la tarda, es percep un romàntic udolar. Dues belles figures s’estimen sota els primers raigs de lluna agafades a intensos i profusos mims. Es tracta de la més petita de les rapinyaires nocturnes que conforma l’avifauna del Principat, l’indòmit xot.

Des de temps remots, la mitologia grega el va associar amb la venerada Artemisa, deessa dels animals silvestres, els terrenys verges i els naixements. Aquesta nímia au, de tan sols vint centímetres de longitud i cent grams de pes, posseeix un discret plomatge en tons marrons i grisos, que contrasta amb els seus iris grocs, penetrants, un bec negre, acerat, i enormement fort, sublimitat rematada per dos conspicus plomalls facials a manera d’orelles.

Ésser d’hàbits nocturns, gràcies a la seva portentosa visió en la foscor, aconsegueix alimentar-se principalment dels insectes que caça al vol, o de forma més especialitzada, a l’aguait, i pot donar bon compte d’algun rosegador, au de menor grandària, petits rèptils o amfibis. Després de la seva migració, des de llunyanes terres africanes, arriben als nostres boscos on ocupen el buit abandonat que els picots van usar com a estatge, acceptant també l’ús de caixes nius prefabricades. En època de cria, des de principis de març, mentre l’abnegada mare cova durant vint dies entre tres i sis ous, l’enamorat mascle, ple d’amor, la nodreix especialment de petits rosegadors, arribant a la proverbial xifra d’aconseguir fins a tres ratolins en una nit. Aquestes afectuoses parelles d’enamorats demostraran la seva veneració l’un per l’altre durant la resta de les seves vides romanent fidels fins a la luctuosa mort d’un d’ells. La seva principal amenaça és l’alteració dels seus hàbitats naturals i la bioacumulació de substàncies tòxiques en el seu cos a causa de l’ús de plaguicides en l’agricultura, que es transfereix al seu organisme a través de la seva alimentació. Gaudim de l’halo de misteri del seu cant i de l’immens honor de comptar amb la presència d’aquest inusitat ésser, discret, amorós amb la seva parella, fidel i sacrificat, la parella perfecta de per vida.
 
En arbredes o parcs del país
 
Pot ser localitzat en qualsevol de les arbredes o parc del nostre país, sempre a prop de terrenys oberts des d’on veuen venir les seves preses. El seu cantar, poètic i aflautat, únicament emès pel mascle, serà l’únic que ens delati la seva presència, ja que són poques les persones que han tingut la sort d’haver vist la seva figura, degut al seu mimetisme quasi perfecte.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477